Avís! Abans de començar a llegir l'article, el que relato tot seguit és una barreja de realitat i ficció, i sobretot, no ho proveu de fer a casa ni al carrer, ni enlloc. L'autor de l'article no es fa responsable de les accions derivades d'aquest.
Llegeixo amb preocupació compartida, i des d'aquí el meu suport al malestar dels alcaldes de la comarca de la Selva amb el tema de les ocupacions de cases abandonades, en especial a urbanitzacions i en la seva majoria de fonts voltors o grans propietaris.
Em comenten fonts coneixedores de la situació la ràbia, impotència i cabreig que els comporta veure com, a poc a poc, alguns habitatges o locals es van ocupant de manera il·legal. I, pel que m'expliquen, en la majoria dels casos l'ocupació no és causada per una situació extrema d'on anar a viure, sinó de millorar l'estat de vida i a sobre fer-ne negoci.
M'explico: hi ha de tot, com a la vinya del senyor. En tens uns que es dediquen a rebentar portes i a posar les cases a lloguer. I en tens d'altres, en mesura potser, també més conflictius, que a sobre d'ocupar el pis prèviament d'haver punxat la llum es munten el seu negoci de marihuana al garatge de la finca ocupada.
Aquestes accions provoquen molèsties als veïns en la majoria de casos i una degradació de l'entorn i de les relacions socials pròpiament.
El via crucis comença quan se'ls vol fer fora. Hi ha un entramat farragós i pesat perquè un jutge acabi decretant que han de marxar de la propietat. Aquí la paciència dels alcaldes i alcaldesses, que després de veure que legalment no es pot fer res i, si es fa, va molt lent per acabar demanant ajuda a l'Estat. Recentment s'han reunit telemàticament amb assessors del gabinet del secretari d'Estat de Justícia, que els han dit que faran un informe per valorar els danys.
El més preocupant de l'article que llegeixo és quan els diuen, textualment: «Els assessors van admetre que desconeixien aquesta situació i que es van comprometre a elaborar un informe, que faran arribar al ministre de Justícia, Carlos Campo, i per veure si s'ha de modificar la llei i la Constitució». La mare de Déu! Verge Maria i Amén! Si el procés legal establert ja és un suplici, imagina't l'elaboració d'un informe i una reforma de llei o de la sagrada constitució.
En situacions d'aquestes em venen imatges viscudes en primera persona d'alguns alcaldes de la Selva, em permeteu guardi l'anonimat i ja parlo de fa uns anys (per tant, els delictes poden haver prescrit) que des de fer de policia per arreglar un embús de trànsit fins a aturar manifestacions amb la Policia Local les havien fet de l'alçada d'un campanar. Eren autèntics Charles Bronson, aquell actor que, a partir dels cinquanta anys, va començar a popularitzar la pel·lícula Yo soy la justicia, el justiciero de la noche i així fins a fer-ne cinc de la mateixa temàtica. Els alcaldes eren els shèrifs impartint justícia i encarregant-se de la convivència, però d'això fa molts de temps, tot i que en situacions així, i en comptades ocasions, si en Charles Bronson visqués a la Selva no sé si passaria el mateix.
