Amb la quantitat d'incongruències i males praxis ciutadanes que podem veure durant aquests temps de pandèmia, sembla ridícul que el Procicat ( o qui sigui ) busqui les pessigolles a la gent de Tossa amb el tema del Pare Peregrí. No entenc que no s'hagués autoritzat una activitat que van realitzar a l'aire lliure, només sis persones, caminant amb mascareta i mantenint la distància per complir el tradicional vot de vila . Deixant de banda la vessant religiosa, que pels creients enguany tenia encara molt més sentit, una anada i tornada de Tossa a Santa Coloma de Farnés per camins, caminets i senders entre prats i boscos no sembla que pugui comportar riscos significatius.

Aquest 2021 és «año Xacobeo». Ja el publiciten a bastament els mitjans de comunicació. Què té més risc, una caminada de sis persones durant una sola jornada o la ingent quantitat de «peregrinos» que acostuma a mobilitzar «el Camino» durant tot un any?

No és el del Pare Peregrí l'únic tema que aquesta setmana m'ha fet empatitzar amb la gent de Tossa. La presentació ( aprovació?) d'una esmena en l'últim ple municipal contra l'ampliació-prolongació de la C-32 ha estat una bona notícia. Comparteixo totalment les declaracions que feia Ramon Gascon, regidor d'Urbanisme i Medi Ambient. Unes declaracions assenyades i de compromís amb la preservació del territori. Coincideixen amb el que he exposat i defensat moltes vegades des d'aquestes pàgines del Diari de Girona. Quina necessitat hi ha de perllongar l'autopista malmetent una de les zones boscoses mes genuïnes de la Costa Brava Sud ? Per alleujar un parell de dotzenes de retencions en dies i moments puntuals i per acabar saturant el cul d'ampolla que representa Lloret de Mar?

Els lloretencs s'han quedat sols defensant aquesta infraestructura. Bé, els estaments oficials i algunes entitats gremials que semblen no mirar més enllà d'interessos a curt termini. Tossa i Blanes s'hi han posicionat en contra. I molts lloretencs, també. Hi ha altres solucions per millorar la connectivitat entre les tres viles selvatanes que no comportin la trinxada de territori que suposa la prolongació. I amb una despesa econòmica menor.

Sí, aquesta setmana els tossencs han tingut el coratge de mantenir la tradició del Pare Pelegrí amb seny i totes les precaucions que requerien els temps actuals de pandèmia. I han demostrat, també, compromís amb la defensa del territori explicitant el seu rebuig oficial a la perllongació de la C-32 més enllà d'interessos particulars, gremials o corporatius.

Quan ja havia donat aquest article per acabat, esclata la polèmica per la vacunació de l'alcaldessa. Ha explicat els seus arguments i l'oposició se li ha tirat al coll. Si, com explica, fa sovint feines sanitàries de suport a la residència quan el CAP està tancat, com a metgessa, entenc i trobo justificada la seva decisió. Si aquestes col·laboracions són molt puntuals i/o molt esporàdiques ja no ho entenc tant. Només la mateixa alcaldessa i els tossencs saben on està el punt just de tot plegat. El que és cert i el que no. Des de la distància, encara que siguin quinze quilòmetres, a vegades costa discernir entre el que és ètic i el que no, entre el que és una crítica fonamentada o només una tàctica de desgast.