L'Audiència de Girona ha absolt l'acusat que s'enfrontava a 10 anys de presó per violar una noia als lavabos de la discoteca Millennium de Sils la matinada del 7 de juliol del 2019. La sentència exposa que la noia i el processat es van conèixer aquella mateixa nit i van estar conversant, ballant i fent-se petons «de manera voluntària i consentida». Ja cap a les sis de la matinada, van anar fins al lavabo, on van mantenir relacions sexuals. El tribunal conclou que «no ha resultat acreditat que les relacions sexuals es realitzessin sense el consentiment de la víctima ni utilitzant violència o intimidació per doblegar la seva voluntat, ni tampoc que l'acusat fes cas omís a una hipotètica petició de la noia de cessar en la penetració».

Cap a les sis del matí, argumenta el tribunal, van anar plegat fins als lavabos de Millennium i van «mantenir relacions sexuals amb penetració». Segons la sentència, «no ha resultat acreditat» que les relacions no comptessin amb el «consentiment» de la víctima, ni que l'acusat utilitzés «violència o intimidació per doblegar la seva voluntat». També apunta que, al judici, no s'ha acreditat que l'acusat «fes cas omís a una hipotètica petició de la noia de cessar en la penetració».

L'Audiència sí que considera provat que, en el transcurs de la penetració, la víctima va patir lesions a la zona genital que li van provocar sagnat però conclou que «no ha quedat acreditat que aquestes lesions fossin causades intencionadament per l'acusat» ni que siguin el resultat «de la violència utilitzada per vèncer una hipotètica oposició» de la noia a «mantenir relacions sexuals».

El tribunal remarca que hi ha «dues versions dels fets» i que el dret penal «no consisteix en un joc d'hipòtesis ni de determinar quina és la més probable». En aquest sentit, la sentència subratlla que l'acusació ha de provar els fets més enllà de «tot dubte raonable» i apunta que això «no passa en aquest cas»: «L'anàlisi de tot el material probatori fa també plausible el relat de l'acusat i, fins i tot, un possible relat que sigui una combinació d'ambdós». El tribunal analitza les declaracions de la víctima i l'acusat, dels testimonis i l'anàlisi del recorregut que van fer aquella nit enregistrat per les càmeres de videovigilància de la discoteca.

Així, partint del principi d'in dubio pro reo, i per «no haver-se pogut demostrar més enllà de tot dubte raonable que l'acusat va agredir sexualment la víctima», la sala l'absol del delicte d'agressió sexual i del delicte de lesions dels quals l'acusaven.

La sentència, però, encara no és ferma i es pot interposar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.