Durant la passada campanya vaig anar només a un míting. Tot i les excepcions que ho permetien, no vaig aprofitar per fer cap escapadeta a fora de Blanes. Va ésser en un del paratges més fantàstics que hom pot trobar a la franja costanera entre Blanes i Lloret: el mirador-glorieta del jardí botànic Mar i Murtra. Allà, vaig assistir a un míting... esportiu. En una tarda especialment dolça, els pesos pesants de la candidatura del Sr. Victor Font a la presidència del Barça van venir a explicar les seves propostes a una quarantena de convidats (majoritàriament socis de les penyes Barcelonistes de Blanes i Lloret). Tot molt ben organitzat, tot dins els protocols de seguretat. I, sobretot, en un espai a l'aire lliure immillorable.

Vagi per endavant que no soc ni he sigut mai soci del Barça, però no vaig poder declinar la invitació que m'havia fet el prestigiós traumatòleg dr. Ramon Cugat amb qui havíem compartit estudis de Medicina a l'hospital Clínic. Amb el temps, ell ha esdevingut un referent internacional com a cirurgià i traumatòleg esportiu. Em va semblar que després d'anys de no veure'ns, l'acte i, sobretot, el lloc propiciaven una bona ocasió per retrobar-nos.

El cap de llista va excusar la seva assistència (un possible fitxatge va tenir entretinguts tot el dia els tres candidats) i per això, els encarregats de transmetre el projecte que impulsarà el Sr. Font, si guanya, varen ser els seus col·laboradors més propers i el mateix dr. Cugat. Un projecte que s'apuntala en dos punts: el reflotament econòmic del Barça (el Sr. Font és un expert en redreçar empreses en fallida) i la tornada a l'ADN Barça, tant pel que fa a valors com a la formació de nous jugadors. Per a ells, «La Masia - els directius i tècnics que hi treballen- ha de ser l'eina fonamental per revertir la situació actual, en la qual tan pocs jugadors de la pedrera acaben al primer equip»

Com que no soc soci, no puc votar ni votaré. Si pogués fer-ho, encara que només fos per l'afecte que malgrat els pas dels anys m'ha demostrat sempre el dr. Cugat, probablement, ho faria per la seva candidatura. Tot i que, a les altres dues hi deu haver també propostes i persones prou interessants. No he perdut pas ni un minut en contrastar-ho. Sí que ho vaig fer, en canvi, amb les candidatures i els programes del partits que es presentaven a les altres eleccions, les del Parlament de Catalunya. Aquí sí, malgrat certs dubtes inicials, vaig votar. Una vegada més, a la contra i amb el nas tapat. Pensant més en el fet que no guanyessin determinades propostes que no pas amb la voluntat que guanyessin el meus. El meus? Qui són els meus? Com m'agradaria saber qui són els meus! Fa temps que vaig perdut. Fa temps que no em sento representat per les propostes i la manera de fer de gairebé cap partit. Però, sobretot, fa molt de temps que em fa mandra haver de votar algun d'aquests polítics, en general tan mediocres, tan mentiders i amb tan poca visió d'estat que patim.