Aquests primers dies de març ha resultat complicat veure les estrelles. A la Selva i per a tot arreu. El flux de vents del sud, carregats de sorra sahariana, ha tapat o emboirat el cel unes quantes nits seguides. La lluna plena de finals de febrer ens va regalar imatges fantasmagòriques i bellíssimes amb el seu halo difús i groguenc.
Coincidint amb aquests dies de grisor i monotonia meteorològica, una coneguda marca de cerveses ha llançat el seu espot televisiu preestiuenc. Ho ha fet, molts de vostès ja l'hauran vist, associant el nom de la marca amb una desfilada de cuiners i cuineres (xefs) de tot l'estat espanyol que tenen en comú haver estat distingits amb una o més estrelles de la Guia Michelin.
L'anunci, que aposta per un ressorgiment i una recuperació després que la pandèmia hagi torpedinat la feina de molts d'aquests professionals, ha generat polèmica. Sobretot entre el gremi. Entre tants i tants altres restauradors -molt més nombrosos que els estrellats- que fan una cuina menys celestial, menys elitista, molt digna i sobretot més a l'abast de les butxaques de la majoria de la ciutadania.
Podríem entrar en una digressió llarguíssima sobre si la cuina i els cuiners de primera línia configuren la imatge de la gastronomia d'una comarca o de tot un país. He menjat i gaudit enormement (esporàdicament) en algun dels seus menjadors. De la mateixa manera, altres vegades m'he sentit decebut comprovant com, tot i mantenir la seva estrella, al cap del temps, en els plats i també en el servei, s'hi havia instal·lat una mena d'insulsa rutina mecànica, pretensiosa i autosuficient.
Malgrat tot el que exposo, crec que és bo per a una comarca i/o per a un país comptar amb establiments punters que, excel·lint en les seves creacions, ajudin a visualitzar i valorar tants i tants altres restaurants amb propostes culinàries honestes i de remarcable qualitat. A la Selva (a la costa i terra endins) en tenim una llista llarguíssima. Seria complicat reproduir-la tota. La cita dels «nostres» tres restaurants estrellats (La Cuina de Can Simon, a Tossa; Les Magnòlies, a Arbúcies, i L'Aliança, a Anglès) vol ser un homenatge a tots plegats després dels mesos de vaques flaques a què els ha abocat la pandèmia.
Amb tot això de la restauració, però, sempre em venen al cap unes paraules de sant Gregori: «Com que en el menjar el plaer es barreja amb la necessitat, ignorem què correspon a la necessitat i què correspon al plaer». Ens haurien d'ajudar a empatitzar amb tots aquells a qui el covit-19 ha empobrit les seves vides i la seva alimentació. Malauradament són molts.
