22 de març de 2021
22.03.2021
Diari de Girona

I per si no n'hi havia prou, ara els jaumets de sant hilari

21.03.2021 | 23:24
I per si no n'hi havia prou, ara els jaumets de sant hilari

Això de tornar a trepitjar la Selva per motius de feina em provoca grates sensacions, retrobaments de vells contactes que amb el pas dels anys i amb la confiança ja passen a ser amics, arribant a aquella màxima molt difícil de compaginar amb l'exercici del periodisme amb el pas del temps : «Un val més pel que calla que pel que explica». 

M'arriben males notícies de Sant Hilari, bé, males per a mi i pel que han representat en una part de la meva vida. És d'una dimensió dramàtica: em diuen que la pastisseria Fornés de Sant Hilari ha tancat per jubilació, fins aquí bé, és llei de vida i després d'una vida de pencar ja està bé que tothom tingui dret a jubilar-se. Vaig poder parlar una breu estona amb en Josep Roure, tercera generació del negoci, que amb to resignat em confirmava la jubilació i alhora l'esperança de poder veure de nou els Jaumets. 

Aquesta jubilació implica la desaparició, de moment -i espero que no triguin massa a reaparèixer- dels Jaumets. Sí, sí, els Jaumets, aquell dolç fet d'avellana i ametlla amb merengue i que diuen que simulava la barretina d'en Jaumet, un personatge de Sant Hilari que es guanyava la vida com podia deixant tastar aigües als turistes que hi havia a la vila, quan aquesta era punt de refugi a l'estiu de la «gent de nivell de Barcelona».

El tancament d'un negoci no sempre és una bona notícia, els carrers de botigues de molts pobles estan morint, o ja han abaixat la persiana, i no n'hi ha prou amb quatre missatges de bona intenció i grans plans de dinamització. Llegeixo al Diari de Girona un article d'en Tapi Carreras on manifesta que el nombre de negocis que es donen de baixa es quadruplica a Girona l'últim any. L'article se centrava en Girona ciutat. Creieu-me si us dic que als petits pobles de la comarca la situació no és gaire millor.

Carrers buits i persianes abaixades... Personalment recordo una època dolça com els Jaumets, quan començava a treballar a la capital i portava a algun periodista aquests dolços en senyal de companyonia i per crear una xarxa de contactes a la ciutat. Faig un punt i a part: aquesta tècnica de cordialitat me la va explicar el mateix alcalde, Jordi Iglesias, al cel sigui, de Santa Coloma de Farners; el primer alcalde de la democràcia, que m'explicava que cada vegada que anava a reunions amb consellers, directors generals o delegats del Govern es feia acompanyar de galetes Trias que anava repartint a tothom amb qui es reunia. L'havien conegut com l'«alcalde de les galetes».

Bé, torno a Sant Hilari. La pastisseria es jubila i confio en el fet que algun emprenedor, o no, rebroti l'essència dels Jaumets; uns dolços que varen marcar història formant part de la gastronomia de Catalunya i que, de moment, trobarem a faltar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook