El Jutjat Social 1 de Girona ha reconegut a un home que treballava a Breda el seu dret a percebre una prestació d'incapacitat laboral per la seva pèrdua quasi total de visió. L'Estat li havia denegat fins a dues vegades el dret a rebre aquesta prestació tot i tenir reconeguda una discapacitat del 70% per pèrdua de visió. L'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) haurà de concedir al demandant una paga mensual de 1.386,37 euros -segons el càlcul establert en la Llei General de la Seguretat Social- per una incapacitat permanent absoluta, el segon grau més elevat al qual es pot optar quan un treballador no pot seguir fent la seva feina habitual per malaltia.

La sentència, dictada a principis de març, corregeix el dictamen de l'INSS fet el 26 de febrer de 2020 que denegava la prestació a l'afectat després de dos informes desfavorables de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM). El dictamen de l'entitat avaluadora va resoldre que les lesions que pateix l'afectat «no disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral». Tot i això, els dos informes mèdics de l'ICAM li van diagnosticar una pèrdua de visió severa, juntament amb un despreniment de retina i d'altres malalties. A l'informe consta que l'agudesa visual del seu ull esquerre és de 0,05 sobre 10 i que a l'ull dret pràcticament només pot reconèixer figures.

Precisament, la sentència s'ha basat en aquests dos informes per reconèixer la incapacitat al gironí, que treballava com a operari de manteniment industrial en una empresa de Breda i no tenia reconeguda cap prestació per incapacitat laboral.

Dues denegacions

Segons indiquen des del bufet Campmany Abogados, experts en matèria laboral i de la seguretat social i que han dut el cas, no és habitual que es concedeixin prestacions d'incapacitat total absoluta (implica no poder treballar en cap feina per malaltia) sense haver passat per un llindar d'incapacitat previ. És a dir, que en una situació habitual, en cas de tenir una evolució desfavorable de la seva salut, l'afectat va obtenint diferents graus d'incapacitat. Però en aquest cas, l'afectat no tenia reconeguda cap prestació tot i tenir la visió severament afectada. De fet, la sentència recull que ja se li va denegar la prestació el 2019 tot i que ja tenia una pèrdua de visió superior al 50%. «Llavors ja superava, tot i que per poc, el llindar fixat per rebre una prestació per incapacitat permanent absoluta», subratlla la sentència.

D'altra banda, des del bufet assenyalen que l'Institut Català d'Assistència i de Seguretat Social ja li havia reconegut el 2016 un grau de discapacitat del 70% per pèrdua de visió severa.

Per això, tenint en compte els informes mèdics, que constitueixen una càrrega probatòria vàlida en ser emesos per l'entitat pública de referència, el jutge ha condemnat l'INSS a reconèixer la pensió al demandat. De fet, clou la sentència, que encara no és ferma, indicant que «és clar que el percentatge actual de pèrdua de visió de l'afectat està situat en un grau d'incapacitat permanent absoluta, ja que aquesta patologia l'inhabilita totalment per fer cap mena de feina».