De fet, volia posar com a títol la pregunta que va fer Josep Pla, impressionat per la grandiositat de Nova York, quan hi va viatjar l'any 1955: «I tot això qui ho paga?». He recordat, però, que no fa gaire temps ja vaig manllevar les seves paraules per encapçalar un altre article en el qual parlava de les prebendes econòmiques amb què es retribueix els expresidents de la Generalitat (i altres alts càrrecs). La pregunta m'ha vingut novament al cap en llegir la informació que ha publicat el Diari de Girona sobre el Pla Plurianual (2021-2024) que ha aprovat per unanimitat el ple municipal de Blanes. Un pla que contempla una inversió de 30 milions d'euros a llarg termini (quatre anys), «sense anar a cap endeutament bancari». Per portar-lo a bon port, explica la notícia, «l'Ajuntament efectuarà modificacions en el pressupost municipal que l'autoritzin a fer les operacions comptables necessàries per finançar el projecte».

El pla, pels qui no ho hagin llegit o no se n'hagin assabentat, contempla tot un seguit de projectes. Reformes integrals de tres veïnats: barris 2 i 3 de Valldolitg (2 milions d'euros), barri de Sa Carbonera (1,5 milions) i plaça 11 de setembre/Mas Enlaire (1 milió). La reforma urbanística de l'avinguda de Madrid al cor de la zona turística (2 milions). La millora de l'asfaltatge de diferents carrers i avingudes (1,1 milions), la substitució de llums convencionals per LEDs de baix consum (1,3 milions). Dotar de cobertura diferents instal·lacions (450.000 euros) i la transformació dels baixos del Teatre de Blanes, l'antic bar, en una sala cultural polivalent (155.000 euros). Els projectes dels quals informa la notícia sumen un total aproximat de 10 milions d'euros. Dels 20 milions restants que contempla la totalitat del pla, de moment en desconec encara la destinació.

Tot plegat em produeix sensacions contradictòries. D'una banda, penso que és bo que de manera unànime el consistori blanenc hagi pres consciència de la lenta degradació que ha anat patint el municipi des dels inicis del nou segle. Una degradació que es va agreujar a partir de la crisi econòmica del 2009-2010 i amb la qual es va palesar el sever endeutament que patien les arques municipals. També és bo que s'hagi dissenyat un pla que vagi més enllà dels terminis d'una legislatura i pugui tenir continuïtat amb equips de govern diferents. D'altra banda, però, se m'apareix al davant (a mi i a altra gent amb qui he parlat) la nebulosa del finançament. «Modificar el pressupost municipal autoritzant les operacions comptables necessàries per finançar el projecte» no deixa de ser un vague i indefinit circumloqui retòric. No explica a la ciutadania ni dona resposta a dues preguntes cabdals, i encara més donat que «s'eludiran els endeutaments bancaris». Com es pagarà tot això? I, qui pagarà tot això?

Pendents que en les pròximes setmanes tinguem respostes i més informació de tot plegat (també del repartiment dels 20 milions restants), una darrera consideració. Els 155.000 euros destinats a la sala cultural polivalent em semblen del tot insuficients per dotar Blanes d'un nou espai cultural, modern, funcional, ben equipat, acollidor i amb projecció de futur. Vaja, la xocolata del lloro, dins un pla que desitjo sincerament que no esdevingui una nova versió del conte de la lletera, com en el seu moment va resultar ser l'Illa Isozaki.