L'acusat va patir un accident laboral el 6 de maig de 2005 mentre treballava com a paleta en la urbanització Les Comes de Sils. No hi ha acord sobre si va caure de dos o de sis metres, però un mes després de l'incident va haver de ser operat per un vessament cerebral.

A partir d'aquí, les versions difereixen, i si la de la defensa sosté que el processat va patir «gravíssimes» seqüeles físiques i psíquiques que li van impedir completament fer vida normal, la Fiscalia indica que va simular-les per poder cobrar una prestació d'incapacitat de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).

La secció quarta de l'Audiència de Girona és l'encarregada de jutjar aquest cas de presumptes estafa processal i estafa continuada pels quals el matrimoni s'enfronta a 12 anys de presó i a pagar els més de 50.000 euros que presumptament s'haurien embutxacat il·lícitament simulant un deteriorament cognitiu inexistent.

Segons la Fiscalia, l'acusat sempre amb l'ajuda de la seva dona va exagerar les lesions que havia patit en l'accident laboral i va iniciar diversos procediments judicials i administratius per reclamar la incapacitat. El 2007 el Jutjat Social 2 de Girona li va denegar la petició d'invalidesa absoluta (grau màxim d'incapacitat laboral que atorga la Seguretat Social) i el va multar per mala fe processal, ja que va considerar acreditat que l'acusat feia vida normal.

D'altra banda, la defensa fa valdre el fet que finalment l'INSS va reconèixer-li la incapacitat absoluta el 2011, i un any després el Jutjat de Primera Instància 2 de Santa Coloma de Farners va reconèixer-li la incapacitació civil. Tot plegat després de diversos informes favorables de facultatius mèdics, que segons la fiscal «no coneixien la sentència que va dictar el Jutjat Social 2 de Girona». En un primer moment se li va diagnosticar una demència que temps després va ser descartada en un dels judicis on l'acusat es va embrancar, en aquest cas per reclamar una indemnització a l'empresa. «De forma sobtada, els metges van rectificar el seu diagnòstic, però no van concretar quin és el seu quadre clínic concret», precisa la defensa.

El cas és que la Fiscalia l'acusa d'haver-se apropiat de 59.892 euros d'una pensió d'incapacitat entre 2011 i 2014. També els reclamen 6.720 euros de multa. La defensa demana que se'ls absolgui.

Perseguit per detectius

Coincidint amb l'accident laboral i l'inici dels diversos procediments judicials per obtenir la incapacitació i reclamar una indemnització, l'acusat va estar sotmès a un seguiment «constant» per part de la mútua d'accidents laborals així com de la Guàrdia Civil, segons denuncia la defensa.

Es va instal·lar càmeres al carrer on vivia el matrimoni, un fet que segons aquesta part «va vulnerar greument la seva intimitat». També el van seguir d'amagat en diverses ocasions mentre caminava pel carrer. En diversos vídeos que es van visionar durant la primera sessió del judici, es podia veure l'acusat comprant tabac a un estanc, caminant amb la seva família i mantenint converses amb desconeguts. Tot plegat de forma autònoma. «No ho entenc», va dir l'acusada, que assegura que arran de l'accident el seu home ha anat perdent de forma gradual les seves capacitats cognitives, fins al punt que no pot fer res sol ni valdre's per fer cap activitat diària. La seva explicació fou que, si és que es tractava del seu home, els vídeos havien de ser anteriors a l'accident.

De fet, durant el seu torn, el processat va respondre incoherències. La seva dona va negar cap mena de simulació en un interrogatori amb respostes poc clares que es va allargar més d'una hora.

La defensa volia aturar el judici en la fase d'al·legacions prèvies perquè assegura que l'acusat no està capacitat per ser jutjat. Davant d'això, el tribunal li va contestar que, precisament, el judici va d'això: aclarir si el processat està simulant unes seqüeles que no pateix.