Amb la mà al cor us asseguro que la intenció d'aquest humil «opinador» no és en absolut fer un recopilatori de comentaris sobre la vila de Lloret de Mar, municipi que, a més, m'estimo i al qual veig l'actiu de tenir molts llocs amagadets que defugen de la riera, la seva platja i les seves activitats lúdiques i festives adreçades al turisme en general.

Però el cert és que porten uns dies que, com dirien a l'àrea metropolitana, «estan sembrats». Llegeixo amb incredulitat un article al Diari de Girona de la periodista Natàlia Bonjoch amb el titular «Les polèmiques faves de Lloret». No sé si per deformació professional (estratègia en comunicació i gestió de crisis), el primer que em va venir al cap va ser: ja està, una intoxicació alimentària en algun establiment dels pocs que resten oberts. Però, no! Senyores i senyors, començo a llegir amb desig l'article i pateixo un seguit de sensacions, primer d'incredulitat, després de tragicomèdia i al final de cabreig en veure una excavadora arrencant les pobres faves.

M'arriben bones referències de la regidora de Medi Ambient, la Marina Nicolas, però el cert és que no acabo d'entendre aquesta dràstica decisió. Comparteixo totalment el discurs que si un terreny públic ha de ser de tothom no s'hi valen les apropiacions indegudes. Ara, d'aquí a arrencar una plantació de faves sense collir em ve al cap una cançó molt casposa i de cert mal gust que de ben segur recordaran per edat les persones que conreen aquests terrenys. La va protagonitzar l'any 1976 Manolito Royo i portava per títol «macho, te has pasao».

Les formes en la política són en ocasions més importants que les pròpies accions i la decisió de la regidora ordenant la desocupació d'uns terrenys municipals ocupats per unes inofensives plantes de faves no la veig encertada. A més, els que encara tenim hortet sabem que precisament ara és temps de faves. Què costava esperar unes setmanes i acabar de collir-les? Doncs no, es va pel dret. Això sí, es comunica als ocupats plantadors de faves.

Recordo que per aquest tipus d'accions un exalcalde de la Selva va tenir una crisi important quan va fer netejar els marges d'una riera amb tota la bona fe i els va deixar sense canyes per utilizar en les seves plantacions. El cabreig va ser tan important que l'alcalde es va haver de disculpar dient que ho havia fet per netejar la riera. Salvant les distàncies, i no és el mateix; què costava deixar créixer les faves i fer un una favada popular?

Darrerament, en aquest mateix municipi està arrencant el bull un altre plat de faves, però aquestes són polítiques i tenen un gust agredolç, segons el paladar.