Aquests darrers dies, dues alcaldesses han estat protagonistes per motius i en llocs ben diferents. Aquí, a la Selva Marítima, va morir Pilar Mundet (e.p.d.), que fou la primera alcaldessa democràtica de Tossa. Ada Colau, també primera alcaldessa de Barcelona, com a mínim dels últims dos-cents anys, ha estat notícia per haver-se donat de baixa a Twitter amb caràcter indefinit. Els que li són afins l'han aplaudit sense reserves i els que no l'han criticat durament. Quina novetat, no?
Actualment, ja no suposa cap fet excepcional trobar dones al davant d'alcaldies o d'institucions públiques, polítiques i/o privades. En aquest aspecte, Tossa, en aquesta darrera etapa democràtica, guanya per golejada. A més de la pionera i recentment traspassada Pilar Mundet, dues dones més han governat el municipi: Gisela Saladich i Imma Colom. Un rècord, si tenim en compte que de paritat, igualtat i quotes no fa massa temps que se'n parla. Si obrim el focus als dos altres municipis de la Selva Marítima, hi trobem dues altres alcaldesses: M. Dolors Oms, que després de guanyar les primeres eleccions democràtiques a Blanes va estar al davant de l'alcaldia durant tres mandats, i Lucía Echegoyen, que va comandar Lloret durant una legislatura.
Amb tots aquests antecedents, algú podria pensar que als pobles de façana marítima de la nostra comarca, i sobretot gràcies a l'aportació de Tossa, es donen circumstàncies especials per ?encimbellar dones al primer esgraó de la política municipal. No ho crec. M'agradaria, però, saber si pel fet de ser dones els seus lideratges i les seves gestions han estat millors que les dels alcaldes masculins que les han precedit, rellevat o que no van arribar al càrrec perquè elles els van guanyar les eleccions.
Els primers mesos de pandèmia, a banda del reconeixement generalitzat envers Angela Merkel, els mitjans van lloar un seguit de presidentes i primeres ministres per haver fet una gestió millor que la de molts països governats per homes. El pas del temps, però, ha anat diluint l'eufòria, donat que en alguns llocs, problemes que semblava que tenien controlats al començament, van aparèixer més tard.
Decididament, penso que la capacitat per liderar qualsevol projecte (polític, empresarial, cultural, social...) no va lligada al fet de tenir un o dos cromosomes X. Sí, en canvi, a la preparació, el coneixement, l'experiència (en tot això, hi hauria d'haver igualtat d'oportunitats per a tothom) i la qualitat humana de les persones, siguin homes o dones. Mentre no apareguin mesuradors objectius de la seva feina, aquesta sempre serà sobrevalorada pels qui hi simpatitzen i surten afavorits per les seves decisions i devaluada pels opositors i els que en resulten perjudicats. Com està passant aquests dies amb Ada Colau.
