Francament reduït i amb escasses possibilitats», sí, ho sé, us acabo de passar l’espòiler de l’article d’avui. Però els que mantingueu el morbo o l’estima per Pinya de Rosa i el seu entorn podeu continuar llegint.

Jo que soc un amant de la premsa en paper em permeto sovint el plaer de rellegir diaris de dies o setmanes anteriors, primer perquè el dia a dia em supera i rebo massa notícies i segon, perquè em permet un espai de reflexió.

Em refereixo a l’article del Diari de Girona del 5 d’abril on anunciaven en titular «Blanes crea un grup de treball per salvar els jardins de Pinya de Rosa». El cert és que, a mesura que avança l’article periodístic ja t’adones que la salvació és ben poca.

Però no n’hi ha prou amb això, es reuneixen en un despatx l’alcalde, Àngel Canosa; el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, Ferran Miralles; i un representant de l’actual propietari de la finca de Pinya de Rosa, una consultoria amb seu a Barcelona. Per concloure, com dirien a l’àrea metropolitana «que la cosa está mu mala». Vaja, què han de dir, calla, deu pensar un, crearem un grup de treball. Això dels grups de treball, comissions o digue’n com vulguis, no és nou, el primer a practicar-ho va ser Napoleó Bonaparte, almenys això es diu, si vols que alguna cosa funcioni nomena un responsable, si vols que es faci etern forma una «comissió» i et voilà, ja ho tens, creen un grup de treball per salvar els jardins que els mateixos del grup ja et diuen que la cosa està fotuda. Sembla mentida que amb els anys que portem en aquest món encara es pensin que els lectors s’ho creuen tot, si es pot arreglar s’arregla i, si no, mala sort.

No voldria acabar sense desvetllar que aquest article neix fruit d’un post d’Instagram del president Torra on es lamenta de la situació de la Masia i l’entorn. Entenc que la seva denúncia pública va provocar aquesta situació, o potser no. Perquè en el mateix article diuen que des del 2019 havien demanat una entrevista, vaja. En tot cas, males cartes té un alcalde quan una part de la població li demana que actuï i crea un grup de treball. Entre tant la pròpia associació Salvem Pinya de Rosa denuncia la desídia de la Generalitat durant anys amb aquest tema i confia que una fundació ho arregli (posarem un ciri perquè sigui així).

M’agradaria acabar recomanant un article de la revista Recull de Blanes on fan un monogràfic certament interessant de la història i el lamentable estat actual de Pinya de Rosa.