L’Audiència de Girona ha condemnat un matrimoni per simular seqüeles psíquiques i així engreixar una indemnització per un accident laboral que l’home va patir el 2005.
La secció tercera ha imposat 9 mesos de presó i una multa de 1.350 euros al matrimoni per un delicte d’intent d’estafa agreujada, considerant que la dona ha actuat en connivència amb l’home per induir als metges a diagnosticar uns danys mentals que en realitat no patia.
Tot plegat va començar el 2005 quan l’acusat va patir un accident laboral mentre treballava com a paleta en una obra a Sils. A partir d’aquí va iniciar-se un procediment per obtenir una incapacitat paral·lela a un de judicial per reclamar a l’empresa pels danys patits. El problema és que, segons subratlla la sentència, l’acusat va «simular» unes seqüeles psíquiques que en realitat no patia i que de fet van induir a un fals diagnòstic «induït amb engany pels acusats» que incloïa seqüeles mentals.
El tribunal subratlla que «hi ha molta prova documental i pericial que demostra que l’acusat ha simulat durant anys un estat de desconnexió amb la realitat». De fet, durant el judici, que es va allargar dos dies, el processat va mostrar una actitud passiva i «incapaç de comprendre preguntes senzilles», que va fer impossible que contestés cap pregunta.
La fiscalia va fer reproduir diversos vídeos on es veia l’acusat fent vida normal i amb «comportaments incompatibles amb la suposada incapacitat mental i física», assenyala. «Se’l veu entrant en un bar, demanant una consumició, conversant i pagant diversos productes al supermercat amb la dona», manifesta el veredicte. Els vídeos van ser fets per detectius contractats per la mútua d’accidents laborals, i els seguiments van ser posteriors al «fals» diagnòstic de danys psíquics, un fet que la dona va negar durant el judici. Segons ella, no podien ser posteriors al diagnòstic perquè des de llavors no pot fer vida normal i valdre’s per ell mateix.
El tribunal no es creu el testimoni de la dona, i per això també la fa corresponsable de l’intent d’estafa.
D’altra banda, la fiscalia havia demanat que s’obrissin diligències contra la filla del matrimoni per un presumpte delicte de fals testimoni, ja que va afirmar que el seu pare estava «molt malalt». La sentència rebutja aquesta petició perquè indica que la filla no vivia amb els pares i podia no ser conscient de l’estat mental del pare.
Una estafa no consumada
Després d’un primer intent fallit, l’any 2011 se li va donar una invalidesa permanent absoluta. L’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques va tenir en compte les seqüeles físiques acreditades per l’acusat, i no les psíquiques, i per això la sentència considera que l’avaluació no està viciada pel comportament simulat del processat. Per tant, desestima la pretensió de la fiscalia de condemnar-lo per una estafa consumada i creu que l’INSS no n’ha sortit perjudicat.
En canvi, sí que condemnen el matrimoni per un intent d’estafa, perquè van iniciar un procés judicial per obtenir una indemnització pels perjudicis patits arran de l’accident. L’acusat va arribar a demanar fins a 526.299,93 euros d’indemnització a l’empresa pels danys físics i psíquics patits, bastant-se en l’informe mèdic «fals».
Finalment, el Jutjat Social 1 de Girona va desestimar la seva pretensió i va titllar la seva conducta de «simulada». Per això, finalment va percebre uns 98.500 euros d’indemnització, una quantitat molt menor a la demanada.
Aquest intent d’estafa és el que la secció quarta ha condemnat, en una sentència que encara no és ferma.
