Aprincipis dels noranta vaig viatjar a Andalusia amb motiu de la EXPO de Sevilla. Era a finals d’agost i vàrem ensopegar amb una veritable onada de calor. Recordo com en arribar a Còrdova i baixar del cotxe, tot i que eren les nou de la nit, els gairebé quaranta graus de temperatura que marcava el termòmetre d’una farmàcia ens van fuetejar la cara com una glopada de foc. Uns dies després, a Sevilla, ens havíem de refugiar a cada punt en alguna gran superfície, perquè l’aire condicionat ens proporciones una treva de frescor.
M’han vingut al cap aquests records a propòsit de la iniciativa que ha endegat l’Ajuntament de Vilobí creant un refugi climàtic per ajudar els ciutadans a passar els dies i les hores més calorosos d’aquest estiu. Fa uns anys semblaria una extravagància, la idea d’algun polític o tècnic il·luminat. Ara la cosa no té res d’acudit ni d’estirabot. Estem immersos en un canvi climàtic i un escalfament global que no sabem on ens portaran.
En alguns moments i en llocs diversos, durant les diferents guerres del segle passat, la gent va tenir la necessitat de construir refugis antiaeris per protegir-se dels bombardejos. Després, amb la guerra freda van arribar la por a l’hecatombe nuclear i els refugis atòmics. Ara podríem dir que a Vilobí, amb el seu refugi, s’han convertit en capdavanters de les mesures pal·liatives davant l’escalfament global.
De la mateixa manera que amb les guerres convencionals o nuclears el millor que es pot fer és evitar-les, amb el canvi climàtic la millor lluita i les millors accions haurien d’anar enfocades a revertir-lo. No està en les mans de la majoria dels mortals. Està en les mans d’un parell o tres dotzenes de polítics i poderosos de tot el món. Ells podrien propiciar en qüestió de pocs anys, si s’ho proposen seriosament, els canvis necessaris. Ells també tenen fills i nets a qui els agradaria els deixessin unes expectatives de vida i supervivència raonables. A ells, doncs, hem de pressionar, denunciar, interpel·lar, fiscalitzar... perquè capgirin les dinàmiques industrials i econòmiques que, nodrides per energies o tecnologies contaminats, provoquen l’escalfament global. Cada cop més, en els municipis, en els països i els estats haurem de llegir les propostes ecològiques que porten els diferents partits en els seus programes electorals. I a més d’adoptar a nivell individual totes aquelles mesures que puguin significar alguna millora en el tema, votar en conseqüència.
Que el refugi de Vilobí, a més de frescor als seus veïns, els aporti també un granet de conscienciació de com van de maldades les coses. A ells i a tots plegats.
