L’Ajuntament de Lloret de Mar està treballant per tal que el Cementiri Modernista de Lloret de Mar sigui considerat com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Monuments Històrics. El consorci ho gestiona a través de l’empresa Fortià Arquitectes. Aquestes darreres setmanes, la companyia ha visitat l’espai en diverses ocasions, juntament amb els tècnics de la Generalitat de Catalunya, i ha començat els aixecaments topogràfics i les volumetries del cementiri, així com la classificació de cada un dels panteons i hipogeus. L’arquitecte Josep Maria Fortià considera que «és el cementiri d’art funerari més important de Catalunya, després del cementiri de Montjuïc».
El Cementiri de Lloret de Mar va ser projectat pel mestre d’obres Joaquim Artau i Fàbregas (1876-1946) i va ser construït entre el 1896 i el 1901. Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La construcció del cementiri es va dur a terme en un moment d’esplendor del modernisme, que coincideix amb el retorn de molts indians a les seves viles d’origen. Aquests, acabalats i amb ganes de perpetuar la seva memòria, van decidir encarregar els seus panteons i mausoleus als millors artistes d’aquella època. Entre les obres principals que es troben a aquell espai, hi ha peces de Puig i Cadafalch, Gallissà, Vicenç Artigas o Bonaventura Conill.
L’any 2014 el Cementiri Modernista de la ciutat va ser inclòs a la Ruta Cultural Europea de Cementiris Singulars. El regidor de Patrimoni Cultural, Xavier Flores, detalla que «es tracta d’un dels cementiris d’art fúnebre més destacats del S.XIX a Catalunya i inclou obres de gran valor». A més, remarca que, si es considera com a Bé Cultural d’Interès Nacional, «garantim que tingui la màxima protecció, alhora que també serà un motiu per donar-li més projecció i visibilitat».
El cementiri també pertany al projecte Museu Obert de Lloret (MOLL) una xarxa que permet la descoberta de diversos llocs públics d’interès històric, cultural i natural, oberts als visitants.
De fet, l’any 2007 el cementiri va adoptar, en certa manera, la forma de museu, amb la incorporació de 37 elements senyalitzats en català, castellà i anglès, que es troben ubicats davant dels hipogeus i panteons dels arquitectes més significatius. Aquestes indicacions també expliquen l’any en què es van fer, l’arquitecte o escultor que els va fer i aspectes de detall de l’obra respecte a la simbologia que tingui.
L’Ajuntament vol que el Cementiri adopti una catalogació més: aquesta vegada la de Bé Cultural d’Interès Nacional, que és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, atorgada per la Generalitat.
A Lloret de Mar, els Jardins de Santa Clotilde, el Castell de Sant Joan i la seva torre de defensa, ja compten amb aquesta categorització.
