El centre de busseig Krakendive de Tossa de Mar es dedica a les immersions a la Costa Brava, però el seu responsable, Raúl Álvarez, s'ha implicat a més en un projecte contra la 'pesca fantasma', la de les xarxes perdudes al mar que segueixen capturant peixos sense que ningú se'n beneficiï.
Álvarez inverteix temps i diners en aquesta iniciativa, que duu a terme al costat d'altres submarinistes de tot Espanya que escullen punts on intueixen que la seva labor és més necessària.
En una entrevista amb EFE, explica que va ser el 1985 quan es va esmentar per primera vegada en l'àmbit de l'ONU el terme de 'pesca fantasma', que causa danys en l'entorn marí, des d'afectacions a la posidònia fins a les captures de peixos i, successivament, dels seus depredadors.
"A més, existeix l'agreujant que són plàstics que acabaran per degradar-se en microplàstics, perquè els pescadors han perdut xarxes sempre, però eren de material biodegradable", afegeix.
Raúl Álvarez ha aconseguit que els qui surten al mar per guanyar-se la vida l'avisin quan se'ls queda aquest tipus de material a l'aigua sense possibilitat de rescatar-lo.
Els bussejadors sí que poden i ho retornen als pescadors si és aprofitable, però si no ho és ho reciclen, fins al punt que "l'any passat es va aconseguir un 100 per cent de reutilització", relata.
Álvarez sap que altres organitzacions venen productes fabricats amb xarxes, "però són de xarxes descartades, no recuperades del mar, que tenen l'inconvenient que solen estar molt brutes i el procés de neteja és molt car".
El problema principal, no obstant això, arribava quan la xarxa estava fabricada amb un tipus de nailon sense sortida comercial i, aquí, es va obrir una nova porta: convertir-lo en col·lectors larvaris de nacres (Pinna nobilis).
Aquesta espècie de musclo gegantí endèmic del Mediterrani està en risc d'extinció per culpa d'un protozou (Haplosporidium Pinnae) que, segons la teoria més acceptada, va arribar en un buc des d'Àsia.
La situació és tan crítica que, segons relata Raúl Álvarez, amb prou feines han trobat tres exemplars supervivents a tota la costa espanyola, encara que disposen de més en laboratori que sobreviuen per les condicions ideals en què es mantenen.
L'objectiu és reproduir-los i la curiositat és que la xarxes d'aquest nailon inaprofitable es converteixen en entorn ideal per a les larves de les nacres, per això els submarinistes que col·laboren amb Álvarez, agrupats en l'associació Ghost Diving Spain, es dediquen a instal·lar sota el mar aquests col·lectors.
Fins a vint bussejadors de diferents punts d'Espanya treballen en el projecte en una acció de voluntariat que comporta desplaçar-se on es notifica una pèrdua de material de pesca, "encara que amb els anys és fàcil identificar on s'acumula, que és en fons on hi ha pesca".
Un d'aquests punts on habitualment se submergeixen per extreure xarxes es troba al litoral de Tossa de Mar, la Roca Muladera, on realitzen primer una exploració per constatar-ne la degradació.
Raúl Álvarez explica que l'objectiu principal de Krakendive és "generar projectes" i assegura que ha tingut aquesta filosofia mediambiental des de la seva fundació el 1956, que ell manté des que va assumir la direcció el 2016.
"Tot el benefici del centre es dedica a protegir el fons marí", manifesta Álvarez, que es troba en converses amb una companyia internacional de l'automoció per obtenir un patrocini com el que ja ha signat amb altres empreses a través de Ghost Diving, alhora que convida artistes que estiguin disposats a realitzar creacions amb el material tret del mar.
