Arriben notícies interessants des de Tossa. Petites pinzellades d’esperança en aquest estiu on, barrejades i camuflades enmig de la cinquena onada de covid, les habituals picabaralles polítiques de vol gallinaci, l’Europeu de futbol, les Olimpíades i el comiat de Messi, no ha parat d’oferir-nos imatges colpidores, conseqüència del canvi climàtic i l’escalfament global que ens envaeix. Al sud de la Mediterrània, el incendis, des de Turquia fins l’estat espanyol, passant per Grècia i Sicília, s’han succeït amb intensitat i virulència. A l’Àrtic continua la desaparició de glaceres i l’aprimament de la capa de gel. I arreu del món, un dia a centre-Europa, l’altre a la Xina o l’altre al Canadà, se succeeixen fenòmens meteorològics extrems (pluges i/o calorades) mai vistos.

Com explicava en un article recent, és possible que generar el canvi de dinàmiques econòmiques i energètiques que aturi l’encara evitable desastre global al que podríem anar abocats, estigui en mans de només un parell o tres de dotzenes de capitosts mundials (polítics i empresaris). Però, en el nostre dia a dia, amb les nostres activitats i amb el nostre exemple podem aportar granets de sorra, si voleu minúsculs, per conscienciar a qui no ho estigui i per començar a exigir que es capgirin les coses.

I torno a Tossa, on aquesta setmana passada una embarcació ha fet la travessa a rem fins a Sóller (anada i tornada) amb dos objectius: conscienciar de la creixent contaminació per plàstics i microplàstics que pateixen mars i oceans i commemorar els 700 anys de la primera travessa comercial entre Tossa i les Balears, per intercanviar suro per sal. El suro, un material noble, absolutament ecològic i encara prou abundant a la comarca de la Selva, ha estat substituït en els diferents usos en què s’aplicava per materials plàstics o similars. Els taps de les ampolles de vi, si no el més dolorós n’és el més constatable exemple.

I encara a Tossa, una empresa de busseig, a banda dels seus objectius comercials habituals, s’ha proposat col·laborar per extraure les xarxes de pesca que queden atrapades al fons del mar. Unes xarxes que, d’una banda segueixen matant peixos i altres éssers vius sense aportar beneficis a ningú i que, de l’altra i amb el temps, en degradar-se esdevindran també microplàstics contaminants. Krakendive, que és com es diu l’empresa, ha endegat també un pla perquè algunes xarxes construïdes amb un tipus de «nylon» inaprofitable serveixin per que s´hi reprodueixen les quasi extingides -a la Mediterrània- nacres o musclos gegants.

Petiteses, si voleu, són les propostes que ens arriben des de Tossa. Però, petiteses en positiu. Llençar una cigarreta des del cotxe també és una petitesa. En aquest cas, una irresponsable i criminal petitesa que pot provocar un desastre de magnituds inabastables.