L’alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat (PDeCAT), va admetre dilluns, en declaracions a SER Catalunya, que manté «converses» amb membres de JxCat sobre la seva possible incorporació al partit presidit per Carles Puigdemont i ha obert «un període de reflexió» per acabar de decidir la seva marxa.
«Veurem què acaba passant i com acaba evolucionant aquest espai. La possibilitat existeix, no l’he negat obertament mai. Ara bé, tampoc la contrària», va afirmar.
Dulsat, que va encapçalar la llista del PDeCAT per Girona en les darreres eleccions al Parlament del 14F, és un dels alcaldes del Partit Demòcrata que ha registrat en els últims mesos la marca «Junts» en l’àmbit local per evitar competir amb JxCat a les municipals del 2023 i intenta retenir l’alcaldia de la seva localitat.
«Confusió de marques»
Segons va avançar dilluns el diari Ara, els principals alcaldes del Partit Demòcrata han registrat en els darrers mesos les marques locals de Junts. «Vam guanyar les eleccions com Junts per Lloret. Estem treballant perquè a les pròximes eleccions aquest espai postconvergent no vagi amb dues marques», va argumentar Dulsat, que comparteix grup a la Diputació de Girona amb membres de JxCat. De fet, el registre del nom s’ha fet al marge de la direcció de la formació.
A les comarques gironines, ho han fet l’acalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat, i el cap de l’oposició de Figueres, Jordi Masquef.
Segons fonts de la direcció del PDeCAT, aquests moviments busquen «poder liderar el nom» de la candidatura i evitar d’aquesta manera «una confusió de marca» a les pròximes eleccions municipals.
Fins ara, els alcaldes del PDeCAT que han registrat la marca «Junts» als seus municipis són Pere Regull (Vilafranca del Penedès), Marc Castells (Igualada), Xavier Fonollosa (Martorell) i Josep Llopart (Piera), a més del mateix Dulsat a Lloret de Mar i del portaveu de Junts per Figueres, Jordi Masquef. Segons les mateixes fonts, creuen que aquest moviment no generarà cap «conflicte» amb JxCat perquè s’ha produït en una localitat «on el PDeCAT és majoritari».
El «no» a una coalició nacional
Sobre aquest fet, la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, va afirmar que «no és nou» que «altres partits» registrin la marca Junts en algun municipi i que això demostra «la fortalesa de la marca, que és guanyadora i desitjada».
«No sabem si això és una manera d’aproximar-se, de buscar coalicions puntuals», va dir Artadi dilluns a una roda de premsa, en la que també va reiterar la negativa de Junts a tancar una coalició «a escala nacional» per a les municipals de 2023, tot i les propostes del PDeCAT a asseure’s a negociar.
Malgrat aquest fet, Artadi va assenyalar que a Junts estan oberts a «contactes puntuals, a afegir persones» al seu projecte.
Cal recordar que el PDeCAT va demanar l’agost del 2020 a JxCat per l’ús de la marca «Junts per Catalunya», i està previst que el judici se celebri el pròxim 7 d’octubre.
