Fa unes setmanes es va presentar a Port de la Selva Aiguamarina, la primera novel·la del jove escriptor blanenc Jaume Planas. Una presentació que tindrà continuïtat a la Biblioteca Comarcal de Blanes a meitat d’octubre.

En Jaume Planas no és cap nou vingut al món de la creació literària. De fet, els últims cinc anys ha estat guardonat un parell de vegades en els prestigiosos premis RECVLL blanencs. Una en l’apartat de retrat literari i l’altra en el d’article periodístic. Escriu, també habitualment, en diverses publicacions d’àmbit local i territorial.

Aiguamarina és, però, com ja he dit, la seva primera novel·la. La va començar a escriure fa gairebé vint anys i l’ha conclòs ara que acaba d’estrenar la quarantena. No us espanteu pas els qui pugueu estar interessats a llegir-la. La demora entre l’inici de l’escriptura i la seva conclusió no l’ha pas convertit en un totxo de sis centes pàgines. Les seves cent seixanta i poques (pàgines) la converteixen més aviat en una novel·la curta.

L’estil d’en Jaume Planas pot seduir més o menys però, sens dubte, en la seva prosa s’hi reconeix un escriptor amb acurat domini de la llengua i el llenguatge. El que m’ha atret més de la seva lectura és el retrat que fa dels nombrosos personatges que configuren el present i sobretot el passat -infància i joventut- de la vida del protagonista. Uns personatges que aquest descriu, en el decurs d’un viatge curt i puntual des de Blanes a Port de la Selva, on retorna per un assumpte familiar. Uns personatges, meitat reals, meitat imaginaris, en els quals els qui vivim en algun dels pobles costaners que hom pot trobar entre les Cases d’Alcanar i Port Bou hi podem reconèixer un bocí del paisatge humà que configura o ha configurat el nostre entorn i/o veïnatge més proper. El pare de l’autor, port-selvatà de naixement i encara molt arrelat al poble, ha estat sens dubte una gran font d’informació i inspiració per a l’autor.

De la Selva Marítima a Port de la Selva, anada i tornada, sí. Però, enmig del recorregut que cal fer per anar d’un lloc a l’altre, en tombar la cantonada d’algun carrer de Tossa, de Palamós, de Calonge, de l’Escala, de Roses... podríem topar-nos encara amb algun dels personatges que l’Eloi, el protagonista de la novel·la, retrata amb trets i sobretot amb fets.

Aiguamarina, una amalgama de petites històries impregnades per l’entranyable proximitat dels seus personatges, per la salabror i mediterraneïtat dels ambients que s’hi recreen i per uns grams, només uns grams! de nostàlgia en vers un temps encara no massa llunyà, que difícilment tornarà.