Dècades enrere, Can Guillaumes havia estat una gran fàbrica de Breda. A moltes famílies del poble hi havia algú que hi treballava, hi havia treballat o, si més no, coneixen algú que ho feia. Però el pas del temps i el canvia de paradigma del món del moble, passant del treball gairebé artesanal sobre la fusta a les grans multinacionals de baix cost, va acabar amb la viabilitat de l’empresa. I, a conseqüència del tancament, les antigues naus de Can Guillaumes es van trossejar per passar, primer, a mans d’antics treballadors i, posteriorment, als seus hereus i d’aquests a posteriors compradors. Gent que, en alguns casos, volia tirar endavant el seu negoci en un dels locals de les antigues naus o, altres, que simplement pensaven que Can Guillaumes aviat deixaria de ser un polígon mancat de serveis a una nova zona residencial. Però, passats els anys, i les diferents crisis econòmiques, les antigues naus continuen sense haver-se convertit en parcel·les i el notable deteriorament d’alguna d’elles ha disparat les tensions entre els propietaris que s’han quedat sense el bon negoci que s’havien imaginat.
Al polígon hi ha alguns negocis en funcionament, entre aquests el principal gimnàs del poble, però altres naus estan buides i amb un alt nivell de deteriorament. Entre aquestes destaca el pis superior d’una de les més grans, de dos mil metres quadrats, que està en molt mal estat creant, en la seva opinió, un greuge econòmic al propietari de dos locals del pis inferior, que no els pot llogar perquè «els interessats desisteixen quan veuen que la part de dalt cau a trossos», i reclama que sigui l’Ajuntament de Breda qui obligui l’altre propietari a fer les pertinents obres de manteniment. «En els últims temps, la nau ha sofert un procés de deteriorament geomètric perquè ha començat a caure part del sostre, bigues, vidres trencats, molta runa...», explica Ernest Callís, que, després de no poder arribar a cap solució pactada - «Breda és un poble petit i, per no buscar problemes, jo he anat sempre a parlar amb el propietari de part de dalt, per mirar d’arribar a un acord, però no ha estat possible» - ha entrat, a través del seu advocat, dues instàncies al govern municipal per solucionar un tema que veu urgent: «Ara arriba l’hivern i amb pluja forta podria ensorrar-se tot».
Des de l’Ajuntament de Breda, l’alcalde, Dídac Manresa, veu el tema «com una disputa entre dos copropietaris, perquè un i altres tenen part de la mateixa nau» i explica que han fet arribar dos requeriments al propietari de la part de dalt perquè faci les oportunes reparacions - «hi vam parlar i, d’entrada, es va mostrar disposat a fer-les», però recorda que el propietari dels dos locals inferiors que ha presentat la reclamació (Ernest Callís) també haurà de pagar-ne una part. «Són copropietaris i, com passa per exemple, en qualsevol comunitat de veïns, ell també s’haurà de fer càrrec de les despeses d’arreglar elements de la nau que són comuns». Per a Dídac Manresa, Callís «té raó en què se li han de respectar els seus drets, però també li hem de recordar els seus deures» i, per tant, també li requeriran que participi en les obres de manteniment dels «elements comuns» de la nau.
Amb tot, més enllà de la «realitat que les obres són necessàries», l’alcalde de Breda creu que Callís «s’oblida del context, perquè el fet que no pugui llogar els seus locals és més degut a l’estat general de degradació i les mancances del polígon que no pas pel tema concret de la nau». Manresa admet que el polígon, que és privat, mai s’ha desenvolupat bé i que, al seu criteri, «segurament el millor seria tirar-lo tot a terra». L’alcalde explica que la idea del govern municipal és que, a mig termini, «amb l’elaboració del nou POUM es podria passar aquesta zona a sol residencial». Un plantejament que facilitaria que molts propietaris hi invertissin més, però que encara pot anar per llarg, i per això Callís insisteix en la urgència que l’ajuntament pressioni l’altre propietari: «Entenc que el tema de la requalificació del polígon és complicat de resoldre, perquè hi ha propietaris que hi tenen els seus negocis i no se’ls pot fer fora, però han de fer que tots els propietaris en facin un manteniment correcte».
