Un jutge ha incapacitat un veí de Blanes de 50 anys que pateix ansietat i que té problemes amb les drogues. El jutjat social 1 de Girona va resoldre favorablement al demandant la seva petició d’incapacitació absoluta, que suposarà que el treballador, informàtic de professió, rebi uns 750 euros mensuals.

El demandant és un veí de Blanes que va demanar la incapacitació a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) pel trastorn d’ansietat que pateix, així com per una addicció sostinguda en el temps de dependència a diverses drogues. Un cop rebut l’expedient, l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) va estudiar el cas i va dictaminar que el quadre clínic que pateix «no constitueix situació d’incapacitat permanent en cap grau». Tot i que el demandant va reclamar, l’INSS va desestimar-ho.

Un cop judicialitzat el cas, que ha portat el bufet Campmany Abogados, la sentència atorga al treballador la situació d’incapacitat permanent absoluta, que l’invalida per qualsevol activitat laboral, i condemna a l’INSS a pagar-li una prestació mensual de 763,10 euros des d’inicis de 2021 de manera retroactiva.

Sobre això, la sentència assenyala que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha deixat clar que s’ha de demostrar una situació patològica de «greu alteració de salut que anul·li radicalment qualsevol possibilitat d’actuació en el món laboral».

En el cas del demandant, el jutge recorda que més enllà del trastorn d’ansietat, també té un trastorn per dependència a diverses drogues de llarga evolució, fet que l’ha dut a ser ingressat en moltes ocasions a comunitats terapèutiques.

En aquest sentit, l’informe psiquiàtric efectuat al demandant l’agost de 2020 manifesta «bloquejos mentals» i «crisis d’ansietat» juntament amb «despersonalització» i «alteracions sensoperceptives». En resum, conclou que la simptomatologia del demandant té prou intensitat i cronicitat per impedir-li el desenvolupament d’una activitat laboral regular.

Un altre informe de seguiment un any després manté que el demandant té una evolució «inestable» amb recaigudes, i no aconsella la seva reinserció laboral per «l’estrès ambiental que pateix».

La pensió d’incapacitat permanent és una prestació que reconeix la Seguretat Social quan un treballador pateix limitacions anatòmiques o funcionals greus que són previsiblement definitives i que disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral.

Amb tot, la prestació es pot deixar de percebre per revisió de la incapacitat, per substitució de la pensió de jubilació o per mort del pensionista.