El tram de la carretera comarcal C-63 entre Lloret de Mar i Vidreres és un d’aquells que ‘s podria considerar un «tram negre» de la xarxa viària catalana i, per descomptat, gironina. El divendres set de gener s’hi van matar dues persones més, en un xoc frontal. Dues noves víctimes per afegir a una llarga llista de gent que hi ha perdut la vida aquests darrers anys.

En els accidents de trànsit hi influeixen sens dubte molts factors : individuals, mecànics, meteorològics...Però, quan els accidents s’acumulen en alguns punts o algunes carreteres concretes, cal pensar, també, que alguna cosa del seu traçat no està prou ben resolta, que no ofereix prou condicions de seguretat.

El tram de la C-63 del qual els parlo representa la via de comunicació més freqüentada pels ciutadans de La Selva Marítima (Blanes, Tossa, Lloret) quan ens desplacem a la capital de la demarcació i, en el cas de tossencs i lloretencs, quan volen accedir a l’AP7 o anar a trobar l’Eix Transversal.

Des de fa mesos a molts dels qui hi passem encara ens segueix produint esgarrifances veure els records- homenatge que amics i familiars van instal·lar a la vorera d’un dels perillosos revolts on van perdre la vida quatre joves selvatans. Entre els diferents objectes, una guitarra guarnida de flors que el temps ha anat marcint, ofereix una imatge entre entranyable i corprenedora que ens recorda que circulem per un tram de carretera perillosíssim.

Tots el qui vivim a la comarca, ciutadans i autoritats, coneixem de primera ma aquesta carretera. I, tot i que periòdicament s’aixequen veus i es produeixen protestes reivindicant obres per fer la més segura, aquestes no arriben mai. Personalment, els puc assegurar que cada vegada que hi passo la urgent necessitat de millorar aquesta via se’m fa palesa: amb accidents recents o sense.

Ara per ara, el tram Vidreres- Lloret de la C-63 és també la via principal per arribar des del nord a la Costa Brava Sud. De fet, accidents a banda, durant moltes estones dels caps de setmana i de la temporada estiuenca s’hi produeixen retencions i/o col·lapses remarcables. Tot i que l’orografia que l’envolta no es precisament propicia, penso que si es reivindiques (exigís?) la seva millora, per exemple, amb la mateixa insistència amb que recurrentment es demana la perllongació de la C32 fins a Lloret (una perllongació que molts no volem i que, penso, incidiria ben poc en millorar la problemàtica que exposo) potser ja ens hauríem estalviat uns quants morts i ferits.