La pandèmia va obligar Vidreres (Selva) a reinventar el seu tradicional Ranxo l'any passat. La festa es va adaptar a les restriccions sanitàries i els organitzadors van optar per preparar la recepta en un lloc «secret» per evitar aglomeracions. Aquesta festa centenària, que només s'havia interromput durant la Guerra Civil, va haver de posposar-se i aquest any ha tornat amb força. La Comissió del Ranxo ha recuperat les xifres d'abans de la pandèmia i des de primera hora del matí ha començat la cocció de 28 olles amb 100 litres cadascuna, que permetran repartir unes 3.000 racions. Centenars de persones s'han aplegat a la plaça Lluís Companys per reviure la tradició i esperar el seu plat. «Estem molt contents de poder-ho fer altre cop. Ho trobàvem a faltar», assegura el ranxer i responsable del sofregit, Carles Sais.

El Ranxo de Vidreres té una tradició centenària al municipi, que la pandèmia va obligar a readaptar. Enguany, la celebració ha recuperat empenta i també quantitats. S'han elaborat 28 peroles amb uns 2.800 litres en total i amb la previsió de repartir unes 3.000 racions. «Ho fem exactament igual que ho fèiem abans», explica Sais, que admet que potser hi haurà menys gent, però que la majoria tenia ganes de tornar a la festa. A primera hora del matí, els membres de la Comissió del Ranxo han començat l'elaboració d'aquesta tradicional sopa. 135 trossos de pernil curat; 150 kg de mongetes seques; 50 kg de cigrons cuits; 189 kg d'ossos; 180 de patates; 15 de botifarra negra i 15 més de blanca; 135 kg d'arròs i 27 kg de sal. I el secret: el sofregit amanit amb 60 kg de ceba de Figueres, alls, cansalada, pebre, vi ranci i moscatell. Tot i que amb menys afluència que altres anys, centenars de persones s'han congregat per tornar a veure'n l'elaboració i fer cua per degustar-ne un plat. També per comprar en algunes de les parades que s'hi ha instal·lat, per participar en la rua –sense carrosses- i a la tradicional subhasta de productes sobrants.

«Estem molt contents que aquest any puguem tornar a celebrar el dia més important del municipi, una festa molt nostra», assegura l'alcalde, Jordi Camps. En aquest sentit, recorda que l'any passat la celebració es va haver de «reinventar» per no «perdre l'essència» però que enguany s'han pogut tornar a fer 28 peroles. «De mica en mica anem recuperant la normalitat i esperem que l'any que ve també puguin tornar les carrosses i l'ambient que teníem anys enrere», afegeix Camps. En relació amb això, admet que preveuen menys afluència d'altres poblacions, però que el municipi ha recuperat la il·lusió d'aquesta tradició centenària. Així ho corroboren moltes de les persones que aquest matí estaven a la plaça. La Joana diu que estan molt «contents» de poder tornar a celebrar-lo. «És una festa que ens encanta i és de les més boniques», remarca. També ho constata en Pere Petit, que tot i que hi veu menys gent, celebra que el Ranxo torni a ocupar la plaça. O l'Enric Marré, que avui, després de 33 anys, ha tornat a Vidreres per reviure la festivitat. «Són moltes les tradicions que s'han perdut i ja era hora que ens deixessin fer alguna cosa», afirma.

Una tradició centenària

La festa del ranxo de Vidreres és centenària, tot i que no hi ha cap data concreta que permeti saber exactament a quin any es va començar a celebrar. Però tindria l'origen en l'època medieval, quan els senyors feudals donaven un plat calent a la població el dimarts de Carnestoltes. Posteriorment, aquesta sopa tradicional es va començar a preparar amb tot el que donaven les masies. El dilluns abans del ranxo, la comissió passava per totes les cases de pagès per demanar qualsevol mena de menjar: cigrons, botifarra negra, arròs... qualsevol cosa era benvinguda. Des de fa uns anys, però, la Comissió ven números per a un sorteig i amb els diners recollits es compra el menjar necessari. El dimarts de Carnaval, a primera hora del matí, els ranxers comencen a fer foc i posteriorment hi posen les peroles on escalfaran les sopes. Cap al migdia, quan ja està a punt, l'alcalde tasta el ranxo i després tothom n'agafa un plat i se'l menja a casa.