Quan vaig veure la fotografia publicada ahir d'un home amb una destral a la mà encarat a uns ocupes de la seva propietat vaig pensar de seguida en la bonica escultura de Miquel Blay titulada Contra l'Invasor, en la que un jove amenaça amb un garrot un exèrcit ben equipat. En Salvador Balliu va ensenyar la destral als ocupes. Mal fet i prou que ho lamenta. Tot plegat li deu portar un bon mal de ventre.
Veient tot el vídeo es pot entendre que va tornar a la casa a requerir novament als ocupes que marxessin i el van rebre amb males maneres, pals i un gos emprenyat. En el fragor de la discussió va tornar al cotxe i el primer que li va venir a les mans va ser la destral. Una eina que hi portava, suposo, com tanta altra gent per a fer llenya. No vull frivolitzar un fet molt desagradable, però veient el vídeo també vaig pensar que és una sort que siguem a Catalunya, perquè si fóssim als Estats Units, el primer que li hagués vingut a la mà és la pistola aquella que veiem a les pelis que porten a la guantera. Deu nos en guard! Deixeu que hi afegeixi que a molts estats de Nord-Amèrica cap jutge hauria tingut inconvenient en què el propietari hagués foragitat als invasors a la manera de Chuck Norris o Charles Bronson. Uns fets lamentables, certament, però que em fan rumiar.
En primer lloc, perquè si l'home hagués trucat als mossos, aquests haurien corregut a defensar als ocupes i el seu dret de trencar el panys, instal·lar-se en una casa aliena, punxar la llum, etcètera.
No s'entén que siguin incapaços de legislar-ho ni els uns ni els altres. De qui tenen por?
El fenomen ocupa és complex, però que ningú pensi que la majoria d'ocupes són pobres famílies desfavorides que no tenen on aixoplugar-se. La major part són persones contràries al sistema que s'aprofiten que tinguem uns legisladors panxacontents incapaços de treure bones lleis que, a més de facilitar accions socials encaminades a garantir el dret constitucional a un habitatge digne, garanteixin també el dret constitucional a la propietat privada i a ser defensats. No s'entén que siguin incapaços de legislar-ho ni els uns ni els altres. De qui tenen por? De la SAREB? Dels grans tenidors? I, mentrestant no legislen, deixen que el populisme faci propostes fàcils a temes difícils. I quan tinguem a VOX a les institucions tot seran plors i cruixir de dents.
I, tampoc no sorprèn que tres grups de l'oposició es reuneixin i demanin a Balliu, que és alcalde de Caldes i presideix el Consell Comarcal que plegui perquè no es pot consentir que tal i tal i tal, que per alguna cosa són oposició. Tot i que un no pot deixar de tenir el pressentiment que si demà hi hagués eleccions, Balliu arrasaria a les urnes.
