Dissabte va ser una tarda diferent als voltants de la Ciutat Esportiva de Blanes, tant per a ells com per a nosaltres gràcies a l'activitat organitzada per Club Karate Do de Blanes en la persona de Fernando López.

De fet, en arribar a casa amb els ulls humitejats i les emocions a flor de pell ens vam adonar que no podíem deixar-ho així.

Rendir-se és una opció còmoda, com la de mirar a un altre costat, però molt complexa per a les persones amb consciència, que sense jutjar a ningú només desitgem trobar la manera de fer d'aquest, el nostre món, un lloc millor.

I si en fer tot el possible no sols ho aconseguim, sinó que aquest exemple cala en altres persones, en els nostres propis fills, que han tingut una vida fàcil i, per tant, donen per fet que a tot el món la gent viu així, haurem aconseguit una cosa tan valuosa i màgic com sembrar noves consciències.

És fàcil acostumar-se a determinades imatges quan aquestes es tornen repetitives en la televisió, quan et bombardegen amb elles a cada moment. Quan deshumanitzes les imatges pensant que "això" succeeix molt lluny d'aquí i que ja se n'encarreguen els governs, l'ONU o qui sigui de posar-hi remei.

El difícil és acostar-te a aquesta realitat, donar la mà a aquests nens, notar la seva calor i el seu pols, veure com t'abracen sense conèixer-te, perquè en la seva innocència l'única cosa que volen és sentir calor humana. Et miren als ulls i veus la mirada d'un nen i alguna cosa més, alguna cosa que no hauria de ser aquí en aquestes edats i aquestes mirades.

Veus incertesa, el dubte sobre que passés demà, preguntes mudes que s'embussen en les goles, sobre on estaran els seus pares, que es van quedar allà a Ucraïna defensant el seu país. Estaran vius encara, tornaran a trobar-se, tornarà a casa algun dia?

Mentre esperem que el temps resolgui aquestes preguntes, aquests nens estan entre nosaltres i davant la seva orfandat tots podem ser els seus pares temporals.

Dissabte es va organitzar un grup de voluntaris que van recollir als nens en un apartahotel al barri d'Els Pins, van ser traslladats en cotxes dels participants, fins a la Ciutat Esportiva de Blanes on es va organitzar una activitat lúdica que va tenir la virtut de fer aflorar somriures i complicitats entre els nens i els organitzadors.

La meva filla que és un imant per a les criatures es va veure envoltada de quatre nenes amb les quals es va passar tota la tarda jugant.

El difícil va ser retornar-les més tard als seus allotjaments, els adults, conscients que era necessari mantenir el tipus, van aguantar les llàgrimes, van gargamellejar i van prometre noves activitats i iniciatives, malgrat que encara estan per definir.

En arribar a casa els sentiments es van desfermar i no va haver-hi manera de pensar en una altra cosa.

Aquestes mirades, les abraçades de genuí afecte, aquestes manetes que es resistien a deixar-te anar, tant d'amor que donar i rebre i aquesta barrera idiomàtica que no existeix quan els sentiments són purs.

Ha arribat l'hora d'actuar, no podem deixar únicament en mans de les administracions la vida d'aquests nens.

La guia va comentar que a part del suport emocional, les necessitats més urgents d'aquestes criatures tal com vam poder comprovar, en aquest moment consisteix en roba i calçat per a nens de 4 a 17 anys.

És per això que fem una crida als qui puguin ajudar donant aquest tipus de peces perquè ho facin en el punt de recollida habilitat per la nostra entitat col·laboradora: Farmasalut i Medicina Tradicional Xinesa Blanes, situada al carrer Árdales 36, www.mtc-blanes.es

En aquest establiment es controlarà el material rebut i el seu estat d'ús abans de facilitar-lo als nens.

Tots podem fer alguna cosa, una mica del nostre temps, una mica de roba o simplement una abraçada sincera. Veureu que heu rebut molt més del que heu donat.

Gràcies a tots aquells que ahir van mostrar les autentica cara d'una ciutat solidària i compromesa, aquesta que em fa sentir orgullós de ser de Blanes.