S’acosta l’estiu i els «grans» (?) festivals musicals del país ja han començat a posar a la venda les seves entrades. Peralada, Cap Roig, Porta Ferrada, Pedralbes, etc., acolliran com cada any milers de persones. La majoria amb més ganes de veure i deixar-se veure que no pas de gaudir dels concerts que van a escoltar. Uns concerts i altres manifestacions artístiques els cartells dels quals acostumen a estar configurats com una samfaina de velles glòries a punt de jubilar-se, de joves artistes emergents o mediàtics de volada incerta i de les guindes (poques) que aporten alguns veritables pesos pesats en plenitud de les seves facultats.

A Blanes tenim també el nostre festival musical. En aquest cas però, un festival de primavera. El festival Música a l’Esperança que enguany compleix trenta anys de vida. Un festival ben allunyat de la massificació i el «voyeurisme». A la petita capella de la Mare de Deu de l’Esperança a penes hi caben mes de 100 persones i només, molt puntualment, algun del concerts es trasllada a escenaris amb més aforament com ara el Teatre de Blanes.

El pressupost i les limitacions d’espai, potser, han propiciat que per l’Esperança no hi hagin passat primeres espases. Però, que és un primera espasa? Un «crooner» de setanta i molts anys que amb una part dels temes pre-gravats i envoltat d’una posada en escena «pour épater les bourgeois» desperta més nostàlgia que emoció? Bé, com tot, certament això va a gustos. Uns gustos que respecto, però que no comparteixo.

Entre els concerts que durant aquests 30 anys en Josep Maria Guinart (ànima del festival) i els seus companys han portat a l’Esperança hi ha hagut de tot. En general molt i bo. I gairebé sempre realçat per l’innegable i intimista embolcall que propicia la petita capella. Heus aquí una petita llista dels moltíssims artistes que hi han passat: Alfonso Vilallonga, Lídia Pujol, Rosa Zaragoza, Halldor Mar, Carme Canela, Arianna Savall, Jabier Muguruza, Névoa, Eric McFadden, Carles Marigó...

El cartell d’enguany, que com sempre és fruit de l’equilibri entre la qualitat i un pressupost ajustat, el podreu consultar i trobar al web de l’Ajuntament de Blanes. Vull destacar-ne, però, la presència del guitarrista i cantant Arnau Tordera. Confesso (amb una certa vergonya!) que a penes el coneixia, però us confesso també com em vaig emocionar veient i escoltant el seu Una veu feta per a mil veus a YouTube.

Felicitats, amics de Música a l’Esperança per aquests trenta anys! Felicitats per la vostra perseverança! Felicitats també, per continuar tirant endavant una proposta sorgida i organitzada des d’aquesta tan lloada i necessària «societat civil» catalana que el subvencionisme oficial, però, van laminant a poc a poc.

La música no atura guerres, ni pandèmies, ni desigualtats... Desenganyem-nos. Això no obstant, ajuda a transitar per aquests temps amargs que darrerament ens ha tocat viure amb una mica d’esperança.

Aquells que en vulgueu gaudir, gairebé sentint l’alè dels seus intèrprets al rostre, la trobareu tots els divendres del mes de maig a la Capella de l’Esperança, a Blanes.