Després de gairebé dos anys en presó preventiva i abans de dictar sentència, el tribunal de la secció tercera de l’Audiència de Girona ha resolt deixar en llibertat el jove jutjat la setmana passada acusat de violar una noia de 21 anys a Lloret de Mar la matinada del 28 de juny del 2020. Al final del judici, la fiscalia va demanar 9 anys de presó i l’acusació popular, en nom de l’Ajuntament, una condemna de 12. La defensa, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, va sol·licitar l’absolució. El processat va declarar que van tenir sexe consentit: «No hauria deixat el preservatiu allà si l’hagués violat». La decisió del tribunal, que no ha adoptat cap altra mesura cautelar, podria apuntar a una sentència absolutòria.

«En el cas present, celebrat el judici oral contra l’acusat, havent deliberat la sala i fins que recaigui sentència ferma, entenem que han deixat d’estar vigents els motius que van portar a acordar i mantenir la mesura cautelar adoptada en el seu moment. És per això que procedeix acordar la llibertat provisional», recull la interlocutòria de l’Audiència de Girona. El tribunal no acorda cap altra mesura cautelar: ni fiança, ni compareixences periòdiques ni retirada del passaport.

El processat va arribar al judici emmanillat i custodiat pels Mossos d’Esquadra. Estava en presó preventiva des del 16 de juliol del 2020, l’endemà que el detinguessin per agredir sexualment una noia de 21 anys després de perseguir-la pel carrer de matinada.

Al judici, que es va fer dimecres passat, el processat va assegurar que havien mantingut relacions sexuals consentides. Una de les proves principals que les acusacions sostenien per incriminar-lo era el preservatiu amb el seu ADN localitzat al lloc dels fets. L’acusat, però, va afirmar que no l’hauria deixat allà tirat si hagués agredit sexualment la víctima perquè sabia que així el podrien identificar.

Un altre dels indicis incriminatoris de les acusacions eren les gravacions de les càmeres de videovigilàncies que havien captat part del recorregut de víctima i acusat. El processat va negar la interpretació que en van fer els investigadors dels Mossos d’Esquadra, que apuntaven que havien recollit un primer «enfrontament» entre els dos i com, després, l’acusat perseguia la víctima. «Estàvem jugant», va dir.

L’advocat de la defensa, Carles Monguilod, va demanar l’absolució. El lletrat posava en dubte el relat de la víctima perquè els forenses no li van apreciar cap lesió, tot i que ella va exposar que l’acusat l’havia empentat i l’havia fet caure a terra en tres o quatre ocasions.

També indicava que no havien pres declaració a l’amiga de la noia, que la va acollir a casa seva just després dels fets, ni s’havia aportat a la causa la gravació de la trucada que va fer al 112 just després d’haver patit l’abús. La noia va dir que, després d’alertar els serveis d’emergències, no s’havia quedat al lloc a esperar que arribés la policia perquè va tenir «por».

La fiscalia i l’acusació popular, en canvi, van mantenir la petició de condemna en base a les proves, a que el relat de la víctima havia estat persistent al llarg del temps i al fet que el processat intentés fugir quan l’anaven a detenir, el 15 de juliol.

Encara no hi ha sentència però, fins aleshores, el tribunal ha resolt deixar-lo en llibertat i sense mesures cautelars, tal com demanava Monguilod.