Sens dubte, a Blanes, «Mar i Murtra» és el jardí que, festejant les aigües i el rocam, s’estén des de sa Forcanera fins Es Viver a Cala Bona. Un jardí botànic conegut i celebrat arreu pel seu contingut d’arbres, plantes i vegetació mediterrània , però també per les fantàstiques panoràmiques que ofereix des dels seus miradors, d’un paisatge genuí de Costa Brava.

Difícilment entrarà, com ha fet recentment el seu veí i cosí germà jardí de Santa Clotilde, a Lloret, a formar part del catàleg de la Ruta de Jardins Històrics d’Europa. L’un i l’altre, però, juntament amb el més petit i lleugerament degradat Pinya de Rosa, configuren un triangle d’espais on la natura ha estat harmonitzada perquè el visitant pugui gaudir i evadir-se unes hores del brogit del «món real».

Al municipi de Blanes hi ha un altre «Mar i Murtra». Així es va batejar el sender que, des de la Ciutat Esportiva, connecta amb els boscos i el santuari del Vilar. Un altre espai emblemàtic, cosí germà del lloretenc Sant Pere del Bosc. Dos paratges que han estat recentment objecte d’una pel·lícula i un homenatge popular al Teatre de Lloret.

El sender «Mar i Murtra» és, com correspon a la seva denominació, un camí estret que majoritàriament, discorre entre prats semi-salvatges, rierols i boscos ( d’en Rabassa, Turó de Montells...). Els rètols indicatius ubicats al seu inici especifiquen clarament que ha estat pensat per l’ús de caminants i de ciclistes.

Doncs bé, aquesta primavera en la que he tingut ocasió de «transitar-hi» diverses vegades, m’he topat, sovint, amb motoristes i quads circulant-hi! I no pas a una velocitat de passeig. També amb grups de ciclistes pedalant a tota pastilla. Ah, per descomptat, el recorregut d’aquest altre «Mar i Murtra», està també trufat dels excrements d’alguns dels sis milions de gossos que, segons un recompte recent, hi ha actualment a l’estat espanyol. A vegades, ostensiblement depositats al bell mig del pas, altres camuflats entre l’herba de les voreres. Entre unes i altres coses, caminar, córrer o passejar per «l’altre Mar i Murtra» no és sempre sinònim de pau i relaxació.

Si algun dia trepitjo una merda em resignaré i aniré a comprar loteria. El més fotut fora, però, que m’envestís una bicicleta, una motocicleta o algun quad. Amb els ciclistes, entenc que no hi ha altre remei que compartir el sender. Hi tenen dret, tot i que alguns haurien de circular-hi amb més cura. El que és intolerable és que hi circulin vehicles amb motor. La prohibició de que ho facin, donat que no és possible establir un servei de vigilància tot el dia, hauria d’estar clarament reflectida i especificada en els diferents rètols indicadors del sender. Així, el dia que hi hagi un accident (tant de bo no passi mai, tot i que les condicions s’hi donen) les responsabilitats quedaran millor definides. Estic convençut que molts selvatans teniu també pels voltants del vostre municipi senders amb les característiques del «Mar i Murtra» blanenc.

A molts ens agrada que els nostres polítics surtin dels seus despatxos (no només per fer-se fotografies) i trepitgin els nostres carrers. Aniria bé, també, que de tant en tant sortissin i trepitgessin els nostres senders.