Després de dos anys d’aturada pandèmica, la darrera setmana de maig ha tornat a Blanes la Mostra de Teatre d’INS públics de les comarques de Girona en la seva 27ena edició. Els alumnes i professors de catorze instituts gironins i un institut convidat de Cerdanyola del Vallès han omplert el Teatre de Blanes de joventut, de creativitat i d’il·lusió. També els carrers i la platja blanenca, en les hores mortes, d’una inusual, energètica i festiva algaravia.

Juntament amb els de l’INS Serrallarga i s’Agulla de Blanes, el Rocagrossa i l’IE de Lloret, han compartit vivències i experiències personals i teatrals joves de Sant Feliu de Guíxols, de Celrà, de Figueres, de Ripoll, de Sarrià de Ter, de Banyoles, de Camprodon i els esmentats de Cerdanyola. També, com a convidats, el grup Jove de El Galliner, l’emblemàtica escola de formació teatral gironina.

La qualitat dels treballs presentats (n’he pogut veure cinc) ha estat inevitablement irregular. Depèn de molts factors (temps de dedicació, preparació de professors o monitors, compromís, veterania etc..) que ara mateix són complexes d’analitzar. Però, per damunt de tot, la mostra esdevé un punt de trobada per fer i per veure els resultats de la feina en equip. Ho explicava molt bé Josep Mª Uyà, veterà i entusiasta professor i poeta, fidel participant de la mostra amb els seus alumnes de Celrà, en una presentació que va escriure a finals del 2019, abans de la seva sobtada mort: «Heus aquí el teatre fratern, intens, que obliga a treballar dur, però a treballar en grup, a inventar, a riure, a plorar... Assaig rere assaig el grup es conjura, s’uneix, i el dia de l’obra esclata al final en un sospir i una alegria insubstituïbles». Quanta veritat! I com de merescut l’homenatge que va rebre dels organitzadors durant els tres dies de mostra i dels seus alumnes de Celrà, en l’espectacle de cloenda.

Montse Baiget, professora de l’INS Banús de Cerdanyola del Vallès, ho clavava també en la presentació d’enguany: «Quan l’alumnat veu els altres joves d’altres poblacions i centres fent teatre com ells, les inseguretats es comencen a diluir... La Mostra és motivació, companyonia, responsabilitat, empatia, diversió, superació...». Aquesta última paraula potser sigui una de les que més reivindicaria des la meva visió d’home de teatre, d’antic participant en aquesta mostra i de pedagog teatral: l’esperit de superació i de millora del nivell artístic de les propostes presentades per augmentar l’autoestima d’actors i actrius i per seduir-los quan són a l’altra banda, asseguts a la butaca.

Dels cinc que vaig poder veure, espectacles com Entropia, dels Joves del Galliner, o Rapsodia op.024, de lINS Serrallarga de Blanes, serien muntatges on podrien emmirallar-se altres de tant fràgils com el de l’INS Pla de l’Estany de Banyoles. Com he dit al començament, però, el resultat del que s’exhibeix és fruit de molts factors i el objectius de cada col·lectiu són ben respectables. Donar els coneixements mínims per a la interpretació i per a la construcció d’un espectacle, però, n’és un dels importants i que en cap cas s’hauria de deixar de banda.

Felicitats, gent de teatre d’instituts! Per la feina, pel compromís i per la perseverança!