Blanes, Lloret i Tossa tenen coses en comú. Potser n’haurien de tenir més. Una, però, d’inqüestionable és la de configurar una mena de subcomarca a la Costa Brava Sud: La Selva Marítima. El temes, dinàmiques, riscos (ambientals, forestals, urbanístics...), infraestructures... en els que podrien compartir anàlisi i segurament algunes solucions són, a parer meu, nombrosos. Però, ja se sap: som del país on cada terra fa sa guerra i del campi qui pugui. Avui, tanmateix, la cosa va de festes.

Les tres viles coincideixen en celebrar cada any dues festes majors. A Tossa, Sant Vicenç a l’hivern i Sant Pere a l’estiu, a Lloret, Santa Cristina el juliol i Sant Romà el novembre i a Blanes Santa Anna, també el juliol, i Sant Bonosi (i Maximià!) a l’agost. Aquesta darrera coneguda amb el divertit nom de Festa Major... Petita!

Tant a Lloret com a Tossa les dues festes anuals tenen el rang de Festes Majors, però no fa massa anys les genuïnes eren les de Santa Cristina i Sant Pere. A mesura que el turisme es va convertir en el motor econòmic de les dues viles, les «altres» festes van agafar volada. A l’estiu feina i negocis implicaven un plus d’energia per gaudir-les al cent per cent. I així Sant Romà i Sant Vicenç ja fora de temporada, van acabar essent els sants més «festejats».

A Blanes les coses són diferents. Les dues festes majors (gran i petita) coincideixen amb el fort de la temporada turística. I malgrat que els emblemàtics Focs d’Artifici donen personalitat a una i la Caminada Popular nocturna és un referent de l’altre, tot es dilueix enmig de la gentada que les emmarca, la dispersió d’actes i activitats amb un fil argumental difús i el tràfec i l’estrès dels qui depenen econòmicament de «l’estiu».

Durant uns anys, els avantatges que suposa per a lloretencs i tossencs poder gaudir unes festes en temporada baixa, els blanencs les varen poder trobar a les Festes de Primavera d’Els Pins. Unes festes de «barri» que havien propiciat propostes (musicals, gastronòmiques, culturals, socials...) prou interessants. Les d’Els Pins es van convertir en la veritable segona Festa Major de Blanes. Fins que el cansament i la crisi les van reduir a la mínima expressió. Enguany, en un altre barri blanenc semblen haver agafat definitivament el relleu, després que els anys anteriors a la pandèmia ja apuntessin molt alt: les Festes de Mas Enlaire.

A primers de juny milers de blanencs han pogut gaudir de la que sembla anar-se convertint en la veritable «segona» festa major de la vila. Una festa que amb la complicitat de l’AAVV de Mas Enlaire es va «inventar» l’empresari blanenc Claudi Rivas (Audioselva i produccions Onfire) en la que aboca tot el seu potencial tecnològic i humà i arrisca els seus ‘calers’. Una Festa Major oberta a tothom -en la que predomina sobretot l’oferta musical- però finançada gairebé completament per una iniciativa privada. Un regal per les sempre migrades arques municipals.

La massiva afluència de gent amb ganes de cantar i ballar que varen omplir tot el cap de setmana el pavelló i la plaça Onze de Setembre certifiquen l’èxit. Ah, i la cirereta: als quatre grups que es van repartir les nits de divendres i dissabte els van fer de teloneres dues veus joves i emergents locals, la blanenca Berta Ramos i la lloretenca Jana Torras. Un altre encert de l’organització.