Suspeses o reubicades durant aquests dos primers anys de pandèmia, han tornat a Arbúcies i a Blanes les catifes de Corpus. Les dues viles selvatanes tenen una llarguíssima tradició en aquesta fita artística que anualment omple alguns dels seus carrers de singulars obres d’art, durant unes quantes hores.

A Arbúcies, promoguda per l’Ajuntament, la festa de les estores se celebra el diumenge abans de Dijous Sant. Una festa que aplega milers de visitants i d’activitats paral·leles. Les Enramades que la segueixen li donen continuïtat.

A Blanes és la gent de l’Associació Estores del Raval ( un popular barri blanenc) qui, assumint el pes de l’organització, amb entusiasme, eficàcia i sensibilitat renovades, cada any, el diumenge després de Corpus, ornen el carrer que els dona nom i alguns carrers veïns amb les seves filigranes florals. Dissenyadors i pencaires s’agermanen durant unes hores per, malgrat alguns hi deixin malmesa la ronyonada, experimentar el goig de la creació artística en equip.

Les selvatanes catifes o estores de Blanes i Arbúcies entronquen amb la tradició de diferents viles catalanes (Sitges, la Garriga...). També, però, amb la d’altres indrets de la Mediterrània. Destacables per damunt de tot són les infioratas d’algunes localitats italianes. I al capdavant la Infiorata de Noto (Sicília) que, reconeguda per la Unesco, aplega mes de 80.000 turistes durant els tres dies que les catifes resten al carrer. Per cert, aquest 2022 tots els qui no son de la comarca han hagut de pagar 2,50 euros per poder contemplar-les. Un preu assequible que segurament ha contribuït a cobrir les despeses.

Enguany va sorprendre’m gratament, durant la passejada que vaig fer per les creacions florals blanenques, a banda del seu remarcable nivell artístic, que la quantitat de flors ( salvatges o cultivades) s’hagués reduït considerablement.

Així, una part de les composicions s’havien configurat amb sauló granulat tenyit de diferents colors. També amb compost reciclat. Una decisió assenyada i ecològica per aquests temps de canvi climàtic i sequeres que estressen prats i boscos. I,és clar, la vegetació que els configura: les seves fulles, les seves flors i els seus fruits.

Aquest Corpus a Blanes, la temàtica dels dissenys va girar al voltant dels Focs Artificials que la propera Festa Major acompliran 50 anys. Ja ho veuen: dues manifestacions artístiques singulars i efímeres (focs i catifes florals) agermanades.

A les estores, els nous temps i el seny les han anat portant cap a la utilització de productes més sostenibles i menys agressius. Desconec, en canvi, si la pirotècnica moderna va evolucionant també cap a components que siguin menys nocius i contaminants. En el cas de Blanes, així com a tants altres llocs on, després d’explotar, les restes de les carcasses i els coets van a parar directament al mar, seria abastament desitjable.

Catifes i focs. Dues manifestacions d’art popular, mediterrani i efímer que busquen o haurien de buscar ( i trobar) l’equilibri entre espectacularitat i sostenibilitat per perdurar en el temps i en les nostres tradicions.