No s’espantin! No es tracta pas del fet que per Blanes campin perillosos i violents sicaris sense escrúpols. Es tracta només del títol (l’encapçalament) d’uns pamflets que, dies enrere, algú va penjar als carrers del municipi. Algú, com acostuma a passar en aquests casos que ni els signa ni s’identifica. No costa massa pensar, després de llegir-los, que es tracta de persones vinculades a posicions animalistes i/o defensores dels animals. «Que els drets dels animals no quedin només sobre el paper!» reclamen. I «és necessari prendre mesures cap a la indiferència que l’ajuntament mostra vers el patiment animal», acusen. Les fotografies d’un gatet i una gavina plorant il·lustren un text que acusa els responsables municipals d’incapacitat per gestionar la fauna local, posant la seva vida en perill.
Ha coincidit la lectura d’aquest «manifest» amb la d’una entrevista a Peter Singer filòsof a Princeton, animalista i autor del llibre L’alliberament animal. De manera assenyada i raonable parla de bioètica, d’ecosistemes i de benestar animal. Denuncia amb dades contrastades, entre altres coses, les macro granges i l’actualment innecessària experimentació amb ratolins. També , l’egoisme que suposa, per exemple, tenir un gos gran en un pis petit. Ho considera una crueltat.
En aquestes pàgines i no fa pas massa temps he exposat el meu profund respecte per als animals i he lloat el rol de suplència afectiva que poden suposar en molts casos. Tot i això, les soflames, maniqueistes i sobredimensionades (títol inclòs) com la del pamflet esmentat em produeixen una enorme irritació. I encara més quan, a l’entrevista esmentada, llegeixo que Darwin va vaticinar que la solidaritat entre els humans aniria eixamplant-se per incloure els nostres parents primats; després els nostres animals domèstics; després els selvàtics fins a abraçar al final tots els éssers vius. Estem molt lluny encara de tot això i sobretot del primer vaticini «darwinià»! Solidaritat entre humans? M’imagino els equilibris que un ajuntament tan endeutat com el blanenc ha de fer per proporcionar algun tipus d’ajut a tots i tants ciutadans que amb la concatenació de crisi ho passen malament. També m’imagino la feinada suplementària que suposa per als serveis de neteja recollir les escombraries que les «gavines modernes» escampen sovint pels carrers de la vila després de rebentar les bosses. S’han de protegir? També els seus nius?
No sé si en l’ideari d’alguns animalistes es contemplen, també, quan es parlen dels «drets dels animals» els de les puces que parasiten les seves mascotes, els dels mosquits que els aclivellen els mesos de calor, els de les paparres que xuclen la seva sang i vehiculitzen infeccions diverses i variades, etc. Escampar pamflets anònims amb un títol tan exagerat com el que encapçala aquest article, a molts ciutadans, no ens ajuda pas gens a empatitzar-hi.
