Amb la mateixa velocitat que s’extingeix una palmera després d’esclatar, han passat la festa major de Blanes i els cinc dies del Concurs de Focs Artificials. Desconec si les expectatives d’aconseguir atraure un milió de visitants entre les cinc jornades s’han aconseguit. En tot cas, especialment les tres primeres nits i coincidint amb el cap de setmana, la gentada i l’algaravia han estat immenses.

Pel que fa al resultat artístic dels castells disparats, les pirotècniques concursants han mostrat un nivell alhora elevat i homogeni. Només alguns matisos hauran propiciat que Pirotècnica Valenciana (Llanera de Ranes) fos declarada guanyadora i que una altra empresa també llevantina, Pirotècnica F.A del Mediterraneo ( Vilamarchante), hagi quedat segona. Per cert, que en l’article que diumenge passat vaig dedicar a l’efemèride, feia notar com, tot i tractar-se d’un concurs internacional i commemoratiu del cinquanta aniversari, enguany no hi participava cap empresa estrangera. No és ben bé cert, i ho esmeno en aquestes ratlles. La Pirotècnica Zaragozana (que ha quedat última), tot i tenir la fàbrica en terres aragoneses, després del tràgic accident que va patir el 2015 porta molt de temps gestionada pel grup francès Etienne Lacroix.

Soc incapaç de fer una digressió tècnica sobre focs artificials com la que llegia aquesta setmana en una informació periodística : "Es varen poder veure dues interessants seccions pirodigitals, en altura i a nivell de terra i, també, unes seccions de carcasses amb efectes nous fruit de l’obertura de la part superior" (?). Formo part de la immensa majoria de ciutadans que, suposo, només som capaços de dir coses com ara : avui han estat més fluixos que els d’ahir, o els del primer dia van tenir més ritme, o la traca final ha estat més llarga o espectacular...Una immensa majoria, però, a qui fa anys ens costa detectar novetats significatives. Ja sigui perquè el nivell que exhibeixen totes les pirotècniques és molt elevat i al llindar de les seves possibilitats o perquè, senzillament, dia rere dia, any rere any, repeteixen propostes gairebé similars en una mena de recurrent deja vu.

Festes majors i focs. Em transporten al panem et circenses dels romans. Podeu trobar la definició a qualsevol enciclopèdia (en paper o bé online). Era la formula amb la qual els emperadors intentaven tenir contenta a la població. Enguany, en aquest estiu preelectoral (municipals 2023) a moltes viles, pobles i ciutats les partides destinades al circenses (concerts, espectacles, focs, etc ...) hauran estat més generoses. Caldrà esperar la tardor, una tardor que els experts pronostiquen dura i difícil, econòmicament parlant, per comprovar quina part dels pressupostos, les energies i la imaginació hauran reservat els governants dels municipis (i de tots els nivells de l’administració) pel panem (roba, aliments, llum, gas, etc) . Un panem a qui molta gent li costarà molt o una mica més d’aconseguir.