La paraula museu té actualment unes connotacions potser no massa atractives. Remet a uns llocs on, suposadament, es guarden i mostren «coses antigues». Hi ha, però, una pila de denominacions alternatives per a aquells a qui la paraula els faci tirar enrere a l’hora de visitar-los: centre d’interpretació, espai lúdic-cultural, o qualsevol altre mot que obviï la paraula «museu». En tot cas, li diguin com li diguin, un museu suposa un plus pel bagatge cultural del municipi que l’acull i un atractiu afegit als que ja pugui oferir a l’hora de visitar-lo.

Fa pocs dies vaig anar al MEGMA (Museu Etnogràfic del Montseny). Ubicat a la vila d’Arbúcies, recull un seguit d’instal·lacions, audiovisuals i recreacions que mostren, amb senzillesa i claredat, el passat, però, també el present d’una vila indefectiblement lligada al massís del Montseny: Des de troballes prehistòriques que explicarien la vida i costums dels primers pobladors fins als inicis i el desenvolupament de la indústria carrossera que, ha estat i continua essent, un dels motors econòmics de la vila. Les maquetes, les eines, els personatges que detallen des de les projeccions ajuden a comprendre una manera de viure no sempre fàcil, a expenses dels recursos que oferia la natura. Com l’organització dels masos -boscos, animals, conreus, vinyes- per ser autosuficients. Un magnífic museu que val una escapada i dedicar-li, com a mínim, una horeta llarga. Ah! Una divertida troballa: al «mapa d’atractius turístics de la Selva» que vaig agafar al vestíbul; a la llista dels dotze museus que aplega la nostra comarca, no hi figura el MEGMA! Fent un repàs de viles selvatanes amb museu o museus, no n’hi ha gairebé cap de les més significatives que no compti amb un o fins i tot amb dos. El Museu Municipal de Tossa, el Museu del Mar a Lloret, el Museu de la Pagesia a Fogars, el de la Paraula a Santa Coloma de Farners o el Museu Guilleries a Sant Hilari en són exemples. Blanes, en canvi, presenta també en aquest aspecte una llacuna remarcable. Des dels temps de l’Aquarium, que durant uns anys va funcionar a la zona portuària gràcies a la iniciativa i la feina del professor Manel Rubió, no hem tingut mai cap espai fix que aculli una exposició estable i temàtica. D’hipotètiques possibilitats, n’hi ha un munt: un museu del tèxtil lligat a la històrica SAFA, un museu de la pesca, complementari al del Mar de Lloret (només amb la col·lecció privada de les filigranes artesanals que han fet alguns mariners s’ompliria una sala) un museu del turisme i/o de la immigració que recollís objectes, imatges, documents visuals i sonors de la transformació que va experimentar la vila (i la Costa Brava!) els anys seixanta, etcètera.

Està clar que no podem somiar ni de lluny en propostes només assumibles per a grans ciutats i grans pressupostos com per exemple el Guggenheim, que ha dinamitzat Bilbao. Ni tampoc en equipaments com el fantàstic edifici que en una petita vila marinera basca, Guetaria (2.900 habitants) acull el Museu Balenciaga amb les creacions del cèlebre modista, fill de la vila. Els blanencs, de moment i segurament durant molts anys, haurem de continuar fent bandera lúdica-turística-cultural del Jardí Botànic Marimurtra. La Fundació Carles Faust que el gestiona, va tenir l’encàrrec i l’honor, enguany, de fer el pregó de festa major. Merescudament.