Aquest 20 d’agost no va ser un dia qualsevol a Sant Hilari Sacalm. La data marcava el centenari de l’ampliació del campanar del poble. L’ajuntament selvatà va decidir celebrar l’efemèride i va parlar amb els responsables de la parròquia i van acordar que farien un toc de campanes de tritlleig a les dotze del migdia, com es va fer aleshores, tal ha explicat el regidor de comunicació, Jordi Moragas. Tot i que a l’entorn d’aquesta data no s’ha organitzat massa més a finals d’any es preveu poder portar l’Orfeó Vigatà per poder celebrar una missa com es va fer l’any de la inauguració del campanar, el 1922.
De totes maneres, la missa d’aquest 20 d’agost es va dedicar a aquesta celebració. Els assistents, tanmateix, eren els fidels que habitualment ja hi assisteixen, segons ha assenyala una representant de la parròquia, Gil Jumbert.
Avui dia el campanar és un tret turístic i, també, característic de Sant Hilari Sacalm, tal com menciona el regidor. Afirmacions que complementa Jumbert: «El campanar crida l’atenció, però tenim elements patrimonials importants, per exemple, Ramon de Gurb i Amanda de Blanes que van ser els primers a tirar endavant el poble en aquell moment». Per altra banda, també sorprèn als visitants que hi hagi «relíquies romàniques que es conserven».
Enguany ha coincidit que la il·luminació del campanar s’ha canviat per una d’estalvi energètic, donant així, un toc «més vistós» i més groguenc a la part de dins d’aquest, assenyala Moragas.
Història del campanar
A mitjans de 1920, el mossèn Josep Gener Codina va considerar adient acabar el campanar de l’església, que no s’havia tocat des de feia cinquanta anys. La reconstrucció d’aquest, va fer que assolís els 36,7 metres que es poden observar actualment, posicionant-se entre un dels més alts de la comarca de la Selva, per sota d’Amer (45,5 metres) i Vilobí d’Onyar (40 metres).
L’arquitecte Josep Maria Pericas va ser l’encarregat de dirigir l’ampliació, entre el 1921 i el 1922. Va allargar-ne la silueta amb pedra de Folgueroles i va dissenyar una teulada de ceràmica verda, un panell, una creu i un banderí de ferro que indica la direcció de vent. Segons l’arxiu municipal, la primera construcció del campanar va ser impulsada pel rector Jacint Toneu, entre el 1860 i el 1868, aixecant-se fins a la balconada que hi ha avui dia. Aquell mateix any, es va comprar la campana dels quarts, i un any més tard, el 1869, una de mitjana. Actualment, el campanar llueix nou campanes en total.
