REPORTATGE

La Cellera i la lluita contra el despoblament a got de vermut

El consistori ha impulsat un vermut informatiu on es passarà un dossier i es visitaran els immobles del poble que busquen nous inquilins, principalment cases senyorials o masies

Pla general d’un dels habitatges de La Cellera que busca residents. | AJUNTAMENT DE LA CELLERA DE TER

Pla general d’un dels habitatges de La Cellera que busca residents. | AJUNTAMENT DE LA CELLERA DE TER / Clara Julià

Clara Julià

La Cellera de Ter acull un total de 1.973 habitants, segons les darreres dades de l’Idesacat corresponents a l’any 2021. Tal com indica l’Ajuntament, però, els joves del poble es veuen obligats a residir amb el nucli familiar o bé marxen a viure fora. D’altra banda, alguns tenidors d’habitatges, la majoria d’ells masies o cases senyorials, tenen problemes per vendre les propietats o trobar persones que hi resideixin a canvi de tenir-ne cura.

Per tot plegat, des de les regidories d’Urbanisme i Ciutadania han impulsat un vermut informatiu que es durà a terme aquest dissabte i s’iniciarà a les 9:45 hores. Aquesta jornada preveu informar als interessats a residir a La Cellera sobre models alternatius d’habitatge i implica una visita als immobles buits amb possibilitat de ser habitats que hi ha repartits pel municipi. En total es tracta de set habitatges de cinc tenidors diferents, la majoria d’ells són masies grans o cases senyorials que requereixen condicionament o reformes. La mesura pretén impulsar l’habitatge cooperatiu amb la finalitat que els interessats a viure a La Cellera i els propietaris puguin arribar a acords que els permetin compartir les despeses i dividir la inversió.

«Això neix perquè el 2020 vam demanar un estudi per conèixer el nombre d’habitatges buits que hi havia al poble. Vam veure que més del 18% dels habitatges estaven desocupats per les característiques que tenien: grans dimensions, masies o cases antigues. Se’ns va acudir que podríem organitzar una jornada per ensenyar els habitatges buits. Vam començar a informar el poble per si les persones que tenien habitatges buits voldrien participar», explica el regidor d’Urbanisme, David Sarsanedas. L’edil afegeix que han sortit set habitatges que són molt grans i es poden reformar per acollir més d’una unitat familiar: «s’han visitat els habitatges per mirar quines inversions calen per tirar-ho endavant. L’objectiu d’aquest dissabte és presentar què són les cooperatives d’habitatge i la masoveria urbana. El que farem serà passar un dossier amb els immobles que poden ser habitats al poble, els comentarem i els anirem a veure. Després es farà un vermut per crear un ambient relaxat i on sigui fàcil que la gent es conegui i pugui intercanviar impressions». Sarsanedas exposa que si apareixen projectes madurs, l’Ajuntament treballarà per col·laborar-hi.

Can Serra: exemple pilot

El vermut d’aquest dissabte no és el primer contacte de l’Ajuntament amb l’habitatge cooperatiu. L’administració local va adquirir un bloc de tres pisos, Can Serra, el qual s’està acabant de reformar i forma part d’una cessió que té una durada de 75 anys. El projecte es va elaborar amb Undos Arquitectura Cooperativa i va ser subvencionat per la Diputació de Girona. En xifres, es van invertir 154.419,15 euros a comprar, fer una reforma inicial i constituir la cooperativa. Per formar part d’aquesta primera iniciativa, cada família havia de fer una aportació inicial de 5.682 euros (un import que es retornaria totalment si es vol deixar la cooperativa). Un cop s’entri a viure a l’edifici, el rebut mensual de cada família durant els primers cinc anys serà de 581 euros, pel pis de planta baixa, i de 455 euros, pels altres dos. A partir del sisè any, la quota serà de 376 euros i 250 euros, respectivament, fins a retornar tot el préstec que s’hagi necessitat.