Una barca de llibant ha tornat a travessar el riu Ter al seu pas per Anglès. La protagonista en qüestió, l’embarcació «Remei», es va presentar en societat a la Gorga Blava (sota el pont de Sant Julià) en un acte que va escenificar la seva primera flotació. Aquestes embarcacions, que s’aprofiten d’un cap i un sistema de torns i engranatges per creuar el riu, eren la tònica habitual per a moltes persones que les utilitzaven per desplaçar-se d’un costat a l’altre del Ter, un mètode de transport que va desaparèixer amb l’arribada dels pantans.
Segons exposa Pere de Prada, membre de l’Associació Amics de la Vela Llatina, moltes poblacions com Anglès, la Cellera, Bescanó o Medinyà, tenien aquest sistema de transport davant la manca d’enginyeria que permetés controlar els cabals del riu: «De passos de barca de llibant n’hi havia al llarg del riu Ter i es van fer servir fins als anys setanta. Amb l’aparició dels pantans de Susqueda, Sau i el Pasteral que van controlar els nivells d’aigua i van fer que els rius fossin més regulars, es va permetre que als ponts ja no se’ls emportessin les riuades perquè la intensitat de l’aigua era menor. Els passos es poden fer en un moment. Només cal posar i treure el cap (la corda), el llibant i anar passant».
De fet, el mateix De Prada, juntament amb Bosco Plana, han sigut els encarregats de fer la reconstrucció de la «Remei». Una reconstrucció que han fet a partir d’imatges i maquetes antigues.
Sis metres d'eslora
«La Remei és una barca amb uns 6 metres d’eslora i transportava unes 10 persones. El barquer era sovint un senyor del poble que cobrava un tant. Era com el tramvia d’ara, però feia un recorregut que era equivalent a l’amplada del riu. Era el pont», explica De Prada. Una característica de l’embarcació és la planitud del casc que servia per navegar per espais amb poca profunditat. Els autors també en destaquen la «simplicitat» del seu mecanisme: «Com totes les coses tradicionals, que solen ser fruit de l’experiència d’anys, són simples. Molt simples. I fetes amb materials de proximitat», reflexiona De Prada.
L’associació d’Amics de la Vela Llatina no només ha estat l’encarregada de construir la barca, també han fet divulgació de la memòria fluvial del municipi. Per fer-ho, els nens dels centres escolars del poble han anat al taller mentre es construïa l’embarcació i han après com s’utilitzava, amb quina finalitat s’havia d’utilitzar i com va desaparèixer. No només això, des de l’entitat, que ha construït l’embarcació de fusta a mà, expliquen que han afegit un detall característic en el pal de proa. Es tracta d’una escultura d’una truita de riu tallada en fusta pel mateix De Prada i que simbolitza el retorn de la vida al riu: «Cada vegada hi ha menys peixos als rius per la contaminació i la manca d’aigua. La truita és un símbol que hem volgut fer per fer una crida a recuperar la vida en aquests entorns».
La «Remei», anomenada així en honor a la patrona d’Anglès, la Mare de Déu del Remei, travessarà el riu Ter i, acabada la seva aventura, s’incorporarà al nou espai expositiu que acollirà l’antiga fàbrica Burés. Curiosament, alguns dels treballadors de la fàbrica eren passatgers habituals d’aquestes embarcacions, ja que molts les utilitzaven per creuar el Ter entre Sant Gregori i Anglès.
Des de l’Associació d’Amics de la Vela Llatina, que forma part de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, subratllen la importància de recuperar aquest llegat: «És la nostra història, el nostre patrimoni i la nostra memòria. No ens en podem oblidar», conclou de Prada.
La Burés, centre d’interpretació
La «Remei» és només una part del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) «Girona, Patrimoni Actiu» de la Diputació de Girona, que té com a finalitat la recuperació i revalorització entre d’altres del Patrimoni industrial. En el cas d’Anglès impulsa la creació del centre d’interpretació i museu de la fàbrica Burés que, un cop finalitzat, exposarà la barca de llibant i la seva història. «El projecte de la barca de llebant el va impulsar inicialment l’exalcaldessa. La idea és recuperar tota aquesta memòria històrica. De fet, molta gent desconeix que alguns restaurants que tenim els pobles que compartim el riu Ter es diuen La Barca, com el de Sant Julià de Llor, perquè les famílies del restaurant antigament eren famílies de barquers», explica Anna Jornet, Tècnica de Projectes de l’Ajuntament d’Anglès.
El centre d’interpretació de la Burés no només acollirà la barca de llibant, també hi haurà la màquina de vapor amb què durant més de mig segle es va generar l’energia per fer anar la maquinària de la factoria, i que ja és visitable en l’actualitat. És un bé cultural d’interès nacional (BCIN) i també un cas únic al continent perquè està conservada en el seu lloc original. A més, la d’Anglès encara es posa en marxa de tant en tant, gràcies al fet que es troba en bon estat, tot plegat mèrit d’un mecànic jubilat, Lluís Pont, que se n’encarrega del seu manteniment.
La fàbrica Burés encara amaga més secrets, ja que sota les naus hi ha un refugi de la Guerra Civil (entre 1936-1939 s’hi van fabricar armes) i, encara més avall, les restes d’un poblat iber.
