Diversos voluntaris i entitats ecologistes han retirat més de 1.300 kg de xarxes i arts de pesca que estaven perduts en el fons marí a Tossa de Mar (Selva) en els últims dos anys. Es tracta d'un projecte que el consistori va engegar el 2020 després que molts submarinistes alertessin del gran nombre de xarxes que hi havia enfonsades al litoral. Les extraccions de xarxes s'han fet al llarg de 900 m² del fons marí i les xarxes recuperades n'ocupaven més de 700. Des de les entitats ecologistes remarquen les greus conseqüències que poden tenir aquestes xarxes perdudes al fons marí per la biodiversitat i que afecta tant a animals com a plantes.
El projecte de neteja d'arts de pesca al fons marí de Tossa de Mar va començar el 2020 després que diversos submarinistes alertessin de l'elevada presència de xarxes abandonades al fons marí. L'aleshores alcaldessa de Tossa de Mar, Imma Colom, ha detallat que van demanar una subvenció a la Diputació de Girona per començar a netejar la zona, sobretot les xarxes que es concentraven entre la badia de Tossa i la cala de Llorell.
La primera ajuda va arribar el 2021 i aquest 2022 han rebut una segona subvenció per continuar netejant el fons marí. De fet, ha estat aquest estiu que s'ha incrementat l'efectivitat de les immersions. En els dos anys s'han extret més de 1.300 kg de xarxes i que ocupaven 700 m². De tota manera, només a l'estiu del 2022 s'han fet deu immersions de retirada i s'han tret 300 m² de xarxes amb un pes de 750 kg.
El tècnic de medi ambient de l'ajuntament de Tossa de Mar, Xavier Mach, ha explicat que «encara queda molt per fer», ja que el nombre de xarxes al fons marí de Tossa era «superior» a les previsions inicials. Per això la regidora de Tossa i exalcaldessa, Imma Colom, ha assegurat que l'objectiu del govern local és «ampliar el focus» del projecte per «incorporar» nous agents que ajudin a retirar més residus del fons marí.
Conseqüències per a la biodiversitat
En aquests dos anys de projecte han aconseguit la implicació d'algunes entitats com ara Ghost Diving, que s'encarrega de la retirada de xarxes abandonades a sota el mar. En aquest cas, un dels portaveus de l'entitat ha recordat les conseqüències que implica aquest tipus de residu, ja que si no es recull, es pot fragmentar i convertir-se en microplàstics. A més, l'ONG calcula que de les vuit tones de plàstic que acaben al mar a l'any, hi ha «un 10% que són arts de pesca fantasma», és a dir que ja no es fan servir i han acabat al fons del mar. Això implica conseqüències a la biodiversitat tant per a animals com per a plantes.
Un dels exemples més clars és amb la posidònia. En zones de sorra on hi podria haver una pradera de posidònia, aquesta espècie no arriba a ocupar l'espai a causa de les xarxes que hi ha abocades al mar. El tècnic de medi ambient assegura que si bé pot ser que algunes plantes creixin entre els forats, sí que «és inviable» que es generi una pradera amb les xarxes. Per altra banda, Mach també ha apuntat que després de retirar les arts de pesca a Tossa, tres mesos després han vist que «hi havia presència de crustacis» en algunes de les cavitats. A més, el tècnic de medi ambient de Tossa ha recordat que aquests residus també degraden les roques que hi ha sota aigua i les erosionen.
