La secció tercera de l’Audiència de Girona va jutjar ahir un acusat d’agredir sexualment una amiga seva tornant de festa a Anglès. Segons sosté la versió de la fiscalia, un dia indeterminat de 2017 la víctima i l’acusat, que llavors tenien 14 anys, tornaven de festa cap a les quatre de la matinada. Van fer un camí plegats amb un tercer amic fins que en un encreuament van separar-se, i ells dos van continuar caminant per tornar cap a casa. Quan passaven a l’altura de l’institut del municipi, l’acusat va llançar a terra la víctima i, aprofitant que havia perdut el coneixement per la caiguda, va agredir-la sexualment.

El processat, que només va contestar les preguntes de la seva lletrada, va negar els fets durant la seva declaració, i va assegurar que «mai faria una cosa així». Segons va explicar, cada divendres i dissabte sortia de festa a la zona del Pavelló del municipi amb un grup d’amics d’on formava part la víctima, amb l’objectiu d’emborratxar-se. El dia dels fets, que no s’ha pogut determinar exactament, l’acusat assegura que va fer el camí amb la víctima fins que va arribar a casa seva i que no va passar res.

La víctima, per la seva banda, va declarar a porta tancada. Segons el que ha transcendit, va interposar la denúncia anys després que passessin els fets, després de saber que una altra noia també l’havia denunciat per fets similars. En la vista també va declarar un amic de l’acusat que també va sortir la nit dels fets. Segons va relatar, van tornar tots tres cap a casa quan ja es feia de dia, i ell va separar-se dels altres dos en un encreuament. No va veure res i va dir que no recordava haver declarat un any enrere que l’acusat estava interessat en la víctima.

L’acusació el fa responsable d’un delicte d’agressió sexual pels quals li demanen 13 anys de presó. També li demana una mesura d’allunyament de 250 metres durant 15 anys i l’expulsió del país.

La defensa demana que se l’absolgui en entendre que la declaració de la víctima, única prova directa dels fets, no és suficient per tombar la presumpció d’innocència, ja que tampoc hi ha cap prova pericial que acrediti lesions o seqüeles a la víctima.