El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat el projecte de perllongament de la C-32 entre Blanes i Lloret de Mar que la Generalitat va aprovar el 2018. L'alt tribunal estima el contenciós que van interposar diverses entitats ecologistes (entre les quals, SOS Lloret, Salvem Pinya de Rosa o la Ieden) perquè l'estudi d'impacte ambiental, que avalava el traçat escollit, no s'ajusta a allò que marca la Llei del Canvi Climàtic. El juliol del 2019, el TSJC ja va fer aturar les obres de manera cautelar (que havien començat, entre d'altres, amb tales d'arbres al paratge del Vilar). Aquest era el segon projecte de perllongament de la C-32 que la Generalitat tirava endavant.

Precisament, el juliol del 2017, el mateix TSJC ja havia suspès el primer. Les obres s'estenien al llarg de 6,7 quilòmetres i incloïen dos túnels i cinc viaductes.

El TSJC ha estimat el recurs presentat pels ecologistes i ha anul·lat el projecte de perllongament de la C-32 entre Blanes i Lloret de Mar. Després d'anys de batalla judicial, les entitats que s'hi oposaven han guanyat, almenys de moment, el litigi. El tribunal conclou que l'estudi d'impacte ambiental del projecte no va tenir en compte el factor del canvi climàtic en els termes previstos per llei i "aplicables" en aquest cas.

L'alt tribunal ja va ordenar que s'aturessin cautelarment les obres l'any 2019, quan s'havien començat els treballs previs sobre el terreny amb tales d'arbres al paratge del Vilar i en altres punts. Aleshores, va estimar parcialment la petició dels ecologistes i va concloure que l'estudi ambiental, que avalava el traçat de l'alternativa 2 escollida per Territori, tenia deficiències. Entre elles, precisament, que no s'ajustava a allò que marca la Llei del Canvi Climàtic.

Aquest era el segon projecte que la Generalitat impulsava. El juliol del 2017, el mateix TSJC ja havia suspès el primer.

Ara, el tribunal ha entrat en el fons de la qüestió i ha dictat sentència. Al llarg de 58 pàgines, desgrana els arguments d'uns i altres i conclou que el projecte no complia amb el que establia la llei. En concret, considera que el factor del canvi climàtic no s'ha tingut en compte i recorda que la Llei 16/2017 és aplicable en la planificació de projectes constructius de "transport", que es desenvolupin a Catalunya, i que han d'incorporar, "en el marc de l'avaluació ambiental de plans i projectes, l'anàlisi de vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic i l'establiment de mecanismes de seguiment".

"L'anàlisi ha d'avaluar, com a mínim, l'impacte sobre la nova infraestructura de fenòmens meteorològics extrems i de falta de subministraments, i el sistema de monitorització de mesures", afegeix. En aquest sentit, remarca que "podem avançar que no s'han complert les prescripcions" de la llei. Una llei, insisteix, que "per la seva pròpia naturalesa" és "imperativa". "Però aquesta imperativitat resulta encara més justificada per les raons que ofereix la seva exposició de motius que han d'informar la seva aplicació tenint en compte que representen l'interès públic", argumenta el tribunal.

En aquest sentit, remarca que l'avaluació ha de recollir, per a cadascuna de les alternatives, una estimació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. A més, constata la "necessitat" d'incloure també una alternativa '0', també qualifica "d'imperativa", "encara que impliqui deixar les coses com estan perquè s'està salvaguardant l'encert en l'elecció de l'alternativa".

D'altra banda, el tribunal remarca que tot i que l'administració va al·legar, en el moment en què es van adoptar les mesures cautelars, que l'estudi hidrològic inclòs a l'expedient equivalia a l'avaluació d'anàlisi de vulnerabilitat de la infraestructura davant de fenòmens extrems, el tribunal ja li va respondre –en fase aclaratòria-, que no estava "complet".

Per tot plegat, estima el recurs i anul·la els actes impugnats, tot i que no imposa costes tenint en compte que el cas "presentava seriosos dubtes". Contra la sentència es pot interposar un recurs de cassació.

El projecte aturat preveia la construcció d’un tram de 6,7 quilòmetres d’un carril per sentit i un tercer carril reversible, segons les necessitats del trànsit. A més, contemplava la construcció de dos túnels i cinc viaductes.

L'Ajuntament de Blanes ha emès un comunicat en conèixer la sentència assegurant que estan satisfets.

La Generalitat assegura que la sentència era "esperada" i anuncia que no la recorrerà

La Generalitat ha assegurat que la sentència era "esperada" i ha recordat que el 2019 ja va aplicar les mesures cautelars. Fonts del Departament de Territori han assenyalat a l'ACN que la Generalitat no té la intenció de recórrer la resolució judicial en considerar que l'estudi informatiu ha quedat "desfasat" amb el pas del temps i que no inclou els "criteris imprescindibles davant qualsevol tramitació en l'emergència climàtica habitual". A més, Territori ha exposat la seva "total disposició" als ajuntaments per trobar "solucions compartides" per millorar la mobilitat a nivell viari i de transport públic.

La Generalitat indica que la sentència estima només un dels motius al·legats en el contenciós interposat per diverses entitats ecologistes com SOS Lloret, Salvem la Pinya de Rosa o la Ieden però que declara nul l'estudi informatiu i d'impacte ambiental del perllongament aprovat el 2018 ja que no s'ajusta a la Llei del canvi climàtic. 

Fonts de Territori han reconegut a l'ACN que la Generalitat es "plenament conscient" dels problemes de mobilitat entre l'Alt Maresme i la Selva Marítima i que aquests afecten la "competitivitat de les empreses locals". En aquest sentit, puntualitzen que la millora del corredor entre Blanes i Lloret està inclosa en diferents plants de mobilitat i constaten que la GI-682 arriba a registrar fins a 30.000 vehicles diaris.