Per a molts, entre els quals m’incloc, ha suposat una bona notícia que el TSJC hagi anul·lat el decret aprovat l´any 2018 que permetia la perllongació de la C32 fins a Lloret de Mar. Els recurs interposat per entitats com SOS Lloret, Salvem Pinya de Rosa, Ieden d’una banda, i el posicionament del municipi de Blanes, tant pel que fa al seu ajuntament com pel que fa a molts ciutadans que d´una manera o altra fa temps que expressem el nostre rebuig a aquesta perllongació, han tingut, vull suposar, molt a veure-hi.

El TSJC ,aquest cop en forma de sentència ferma , conclou que el projecte no s’ajusta a l’actual Llei de Canvi Climàtic. I tot i que la Generalitat i concretament el seu departament de Territori podrien recórrer l’esmentada sentència, no ho faran. Almenys a curt termini.

Sembla doncs que per ara, el pols que ha propiciat aquest projecte entre Lloret i Blanes es va decantant a favor dels blanencs. De fet, són els qui tenen més a perdre-hi. Els 6,7 quilòmetres de la continuació de la C32 transcorren majoritàriament dins l´escadusser terme municipal de Blanes per zones rústegues i boscoses de les que no anem pas sobrats . La «trinxada de territori» seria irreparable. I els beneficis ínfims o dubtosos. Quin sentit té millorar algunes retencions o col·lapses puntuals i estacionals al voltant dels accessos a Blanes per traslladar-los, quatre o cinc quilometres més enllà, a l’entrada de Lloret? Quines i quantes empreses locals ( de serveis, turístiques, grans superfícies...) és beneficiarien de la suposada milloria de mobilitat que ha esgrimit el Departament de Territori per justificar el projecte?

Una connexió ferroviària des de l’estació de Blanes , un tramvia amb origen i final a la mateixa estació, els desdoblaments de la Gi-686 i la Gi-600, la millora de traçat de la perillosíssima i massa sovint mortal C63, rondes periurbanes etc... tots o alguns d´ aquests projectes, d´haver-se desenvolupat i realitzat escalonadament durant aquests darrers vint anys haurien estat suficients per aconseguir la reivindicada i necessària millora de mobilitat entre l’Alt Maresme i la Costa Brava Sud. Però aquí en concret i a Catalunya en general, portem massa anys malbaratant energies i diners dissenyant entelèquies i realitats virtuals. Uns diners que, certament, a vegades no arriben equitativament o ho fan amb gasiveria des d´on haurien d’arribar ( Madrid) però que altres vegades quan arriben (o arribarien) no se’n fa l’ús adequat i prioritari: millorar la qualitat de vida (comunicacions, infraestructures, transport, etc...) de tots els catalans.

Algunes declaracions i titulars que he llegit aquests dies, a propòsit de la sentència del TSJC sobre la C32, «aturada però no enterrada», segueixen resultant com a mínim inquietants. S’han anat guanyant batalles, però alguns segueixen interessats en que la «guerra» i el despropòsit continuïn.