L’Audiència de Girona ha imposat la primera condemna a la baixa per l’aplicació de la nova llei del «només sí és sí» a Catalunya contra un acusat de violació a Blanes. Així ho ha anunciat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, indicant que s’ha condemnat el violador a dos anys i mig de presó per un delicte d’agressió sexual i lesions lleus. La sentència, però, encara no és ferma.
De fet, aquest va ser el primer judici que es va suspendre a l’Audiència de Girona perquè l’acusat va demanar acollir-se a la nova llei per si el podia beneficiar. I així ha sigut, perquè amb la legislació anterior aquest delicte de violació estava castigat amb una pena mínima de 6 anys, mentre que amb la nova es rebaixa a 4.
L’acusat s’enfrontava a 12 anys de presó per un delicte d’agressió sexual, un delicte lleu de lesions i un delicte lleu de vexacions injustes. Els fets van tenir lloc el 24 de gener de 2018 a l’habitatge de la víctima, quan durant una discussió, l’home la va fer caure a terra i la va violar.
El tribunal de la secció quarta ha considerat que el relat de la víctima és creïble i que està reforçat per dos elements: d’una banda, unes converses de Whatsapp que va mantenir amb l’acusat dies després dels fets on aquest admet que la va violar però que no ho va fer amb maldat, però uns minuts després canvia la postura dient que no va ser violació perquè ho va fer amb amor. El segon element que corrobora els fets són les lesions a braços i cames de la víctima que consten en dos informes forenses. Un dels informes no recull algunes de les lesions, però com que sí que apareixen a les fotos que els Mossos d’Esquadra van fer-li a la víctima, el tribunal dona credibilitat a l’informe on hi són.
Pel que fa a l’aplicació de la nova llei, la sentència és clara: «la llei actual és més beneficiosa per l’acusat», i això és així perquè en el cas en qüestió el tribunal ha considerat aplicables dues atenuants (pel temps que la causa ha trigat a arribar a judici i perquè l’acusat ha indemnitzat la víctima amb 10.000 euros) que fan rebaixar la pena, i el punt de partida són els 4 anys, no els 6 anteriors.
Aquestes dues atenuants provoquen una rebaixa que pot ser de fins a dos graus de la pena mínima (4 anys), i per això el tribunal ha optat per fixar una pena de 2 anys i mig.
La clau, el parentesc
En canvi, tot i que les víctimes demanaven que s’apliqués una agreujant de parentesc que hauria pogut incrementar la pena mínima fins als set anys, el tribunal no l’ha considerat aplicable perquè s’ha de demostrar que la relació compta amb «responsabilitats compartides» i està basada a «ajudar-se i tenir projectes de futur», fet que no succeïa entre la víctima i l’acusat, que tenien un acord «essencialment sexual». La mateixa víctima ho va reconèixer durant el judici. I com que el delicte de vexacions depèn del parentesc, n’ha estat absolt.
El tribunal recorda que el fet d’unificar conductes contra la llibertat sexual (s’ha esborrat la diferència entre abús i agressió sexual) fa que tot estigui en un mateix precepte, i «com que no hi ha regles per diferenciar-ne unes de les altres, ha provocat una lectura a la baixa de penes per violacions que abans eren per abusos». Per últim, recorda que quan no hi ha atenuants es pot individualitzar i imposar penes més greus, però en casos com aquest, que s’ha de rebaixar per les atenuants, tots els comportaments (els més violents i els menys lesius) «s’igualen» i es rebaixen des del mateix punt de partida.
