La protecció del tritó del Montseny continuarà més enllà del projecte Life

La protecció del tritó del Montseny, especialment necessària pel perill crític d’extinció i per ser l’amfibi més amenaçat d’Europa Occidental, continuarà més enllà del projecte europeu «Life Tritó Montseny» que finalitzava aquest mes de desembre.

El programa Life Tritó del Montseny impulsat per la Diputació de Barcelona amb el suport de la Generalitat, la Diputació de Girona, Forestal Catalana o el Zoo de Barcelona es va tancar dijous amb una jornada tècnica.

Al llarg de la jornada es van exposar els treballs realitzats tant pel que fa a la gestió i conservació, com també per millorar els seus habitats.

Els responsables de les administracions que han participat en el projecte han deixat clara la seva voluntat de seguir treballant i aportant recursos per a la continuïtat del projecte, així com la voluntat de sumar nous socis que vulguin implicar-s’hi.

D’aquesta forma es podrà augmentar la capacitat d’acció i reacció en la preservació dels hàbitats del Montseny.

El coordinador del projecte, Daniel Guinart, conservador del Parc Natural del Montseny, explica que saben més coses d’aquest animal i del seu estat de conservació i també «que segueix en estat crític per tot el que suposa el canvi climàtic per a aquest animal».

Guinart també assegura que la situació actual és «estable», però que aquest any amb dèficit de pluges i altes temperatures el panorama és incert.

El cap de conservació i coneixement del Zoo de Barcelona, Juli Mauri, remarca «l’èxit» de la reproducció de l’amfibi a les seves instal·lacions per poder reintroduir-los en el seu hàbitat natural.

Actualment, hi ha 112 aquaris destinats als tritons del Montseny funcionant a ple rendiment, entre les instal·lacions preexistents i les noves construïdes en el marc del projecte Life.

Han nascut un total de 208 exemplars fins a l’octubre del 2022 el que suposa una xifra molt positiva en aquest aspecte.

Cal recordar que les primeres poblacions de l’espècie van ser descobertes el 1979 per atzar i inicialment es va considerar que pertanyien a una espècie molt propera, el tritó pirinenc (Calotriton asper).

Estudis científics van poder establir a finals del 2005 que aquestes poblacions eren, a nivell morfològic i genètic, en realitat una espècie diferent, el tritó del Montseny i van observar que tenia un gran perill d’extinció.