L’Ajuntament de Lloret remodelarà l’entrada del poblat ibèric del Turó Rodó

Els treballs, que començaran el 2023, permetran fer una rèplica a escala real de la porta principal

Poblat ibèric del Turó Rodó. | AJUNTAMENT DE LLORET DE MAR

Poblat ibèric del Turó Rodó. | AJUNTAMENT DE LLORET DE MAR / ddg. lloret de mar

DdG

La remodelació del poblat ibèric del Turó Rodó serà una realitat el 2023. L’Ajuntament de Lloret de Mar ha aprovat un projecte per millorar i ampliar l’espai. Les obres coincidiran amb l’obertura al públic del Castell d’en Plaja, que obrirà les portes com a museu immersiu en tres dimensions, segons va avançar l’emissora local Nova Ràdio Lloret. El projecte consistirà en la construcció d’una rèplica a escala natural de la porta d’entrada al poblat així com una nova casa ibèrica, a més de diferents obres de millora.

El regidor de Patrimoni Cultural, Xavi Flores, va explicar en declaracions a l’emissora local que «les obres del castell ja acaben i això farà venir més gent, la idea de dotar de més continguts el poblat i donar un millor relat a la visita».

Els treballs, que han de començar al 2023, estan pressupostats en 72.000 euros i es compta amb una subvenció del 40%. Es tracta d’un projecte ambiciós, que ha de transformar l’assentament en un jaciment singular dins la oferta patrimonial de Lloret de Mar, el qual compta a més amb unes vistes privilegiades. El conjunt d’actuacions han de servir per fer un salt qualitatiu en la visita del poblat ibèric del Turó Rodó, sense deixar de banda la voluntat de posar-lo en valor.

A 40 metres d'alçada

El poblat ibèric de Turó Rodó està situat sobre un promontori de 40 m d’alçada ubicat al nord-est i molt a prop del nucli de Lloret de Mar. S’aboca directament al mar en un lloc de fàcil defensa i amb un ampli camp visual sobre la platja de Lloret. De fet, culmina el passeig marítim de Lloret: un clar cas de patrimoni arqueològic potencialment molt visitable del litoral de la Costa Brava, que, amb l’obertura del nou museu al Castell, es vol promocionar.

Entre els anys 2000-2003, va acollir excavacions. Aquests treballs van permetre documentar les característiques principals del poblat i la seva evolució històrica, que s’estén des de finals del segle III a.C. fins a les primeres dècades del I a.C. Es tracta d’un assentament costaner del tipus barrera, situat en un esperó sobresortint, abocat al penya-segat en gran part del seu perímetre i defensat per una muralla a tramuntana i a llevant, els únics sectors accessibles. Els habitatges principals, un total de 7 conservats, d’aquest poblat s’adossen a la part interna de la muralla (d’entre 110 i 130 cm. d’amplada) i resten oberts per migdia a una plaça, a l’altra banda de la qual hi trobem algunes construccions de menor abast.