L'alcalde de Vidreres i el cap de la Policia Local, a un pas de judici per nomenaments irregulars al cos

El jutjat tanca la instrucció i veu indicis de delictes de prevaricació i usurpació de funcions

ACN

El jutjat d'instrucció 4 de Santa Coloma de Farners deixa l'alcalde de Vidreres, Jordi Camps, el cap de la Policia Local, l'antic inspector i un agent a un pas de judici per presumptes nomenaments irregulars al cos. El jutjat ha tancat la investigació i veu indicis de delictes de prevaricació i usurpació de funcions. La interlocutòria recull que les irregularitats haurien començat l'agost del 2020, quan l'exinspector va demanar una comissió de serveis i l'alcalde va nomenar dos caporals substituts "tot i que no concorrien els requisits legalment establerts". El jutjat dona trasllat a la fiscalia i l'acusació perquè presentin escrits. La interlocutòria no és ferma i la defensa de l'alcalde ja ha anunciat que l'ha recorregut a l'Audiència.

L'origen de la causa és una querella interposada per l'advocat Benet Salellas en representació d'un policia que hauria resultat perjudicat arran dels nomenaments que es van fer per substituir l'aleshores inspector. La interlocutòria del jutjat d'instrucció dona per tancada la investigació després de prendre declaració als investigats i de fer totes les diligències de prova necessàries.

El jutjat descarta la petició d'arxiu del cas que van fer les defenses i, atenent la petició de la fiscalia i de l'acusació particular, deixa els investigats a un pas de judici per delictes de prevaricació i usurpació de funcions. La interlocutòria no és ferma i l'advocat de la defensa de l'alcalde, Carles Monguilod, ja ha avançat que l'han recorregut a l'Audiència: "Confiem no haver d'anar a judici".

La interlocutòria situa l'origen de les suposades irregularitats l'agost del 2020, quan l'aleshores inspector del cos va sol·licitar una comissió de serveis per marxar a un altre destí. El jutjat exposa que això va provocar "la necessitat de comptar dins el cos amb qui pogués ocupar el seu lloc" i apunta que va ser llavors quan l'alcalde, actuant en connivència amb l'inspector i els altres dos investigats, va nomenar caporals els dos agents tot i que "no concorrien els requisits legalment establerts".

Un vehicle de la Policia Local de Vidreres, en una imatge d'arxiu.

Un vehicle de la Policia Local de Vidreres, en una imatge d'arxiu. / Policia Local de Vidreres

Segons el jutjat, el decret del 18 d'agost del 2020 rubricat per Jordi Camps nomenava l'actual cap de la Policia Local i l'altre agents "caporals interins d'urgència" però no tenia en compte que cap dels dos tenia l'antiguitat necessària per assumir aquesta funció: "Van exercir les atribucions pròpies del seu càrrec amb plenitud, sabent que no complien els requisits d'antiguitat".

La interlocutòria argumenta que l'ajuntament va detectar aquesta "irregularitat" i, per això, el 16 de setembre del 2020 l'alcalde va declarar d'ofici la nul·litat del decret de nomenaments. Tot i això, uns dies més tard (el 8 d'octubre), va signar un altre decret atribuint a un dels dos policies les funcions de cap de la Policia Local. El jutjat apunta que continuava "sense reunir els pressupòsits exigibles".

Segons el jutjat, al llarg d'aquest temps es van signar decrets i contra decrets per solucionar la situació fins que el 6 de novembre l'alcalde va rubricar un altre document per convocar les bases del procés de selecció per a cap de la Policia Local. "Va acabar el 9 de desembre del 2020 amb el nomenament del mateix policia, tot i que existien altres agents dins el cos que reunien els requisits per ser nomenats i aquest investigat no reunia els requisits exigits", exposa la resolució. Aquest investigat continua al capdavant del cos a Vidreres.

El jutjat d'instrucció veu indicis de delictes de prevaricació i usurpació de funcions i resol continuar la tramitació del procediment com a procediment abreujat, fet que implica deixar l'alcalde i els tres policies a les portes de judici.

La defensa nega la prevaricació

La defensa dels quatre investigats, Carles Monguilod, assegura a aquest diari que aquest cas «no hauria d’anar a judici perquè el que es diu que va ser una activitat prevaricadora no ho va ser». L’advocat explica que l’Ajuntament va estar assessorat per tècnics i juristes de la Generalitat durant el procés de selecció, i que en tot cas podria tractar-se d’un problema administratiu, però no de prevaricació, que suposa una arbitrarietat i intencionalitat que "no ha existit". "Si anem a judici es veurà que no hi ha hagut mai cap conducta delictiva per cap d’ells", conclou. Si amb tot el cas arriba a judici, serà l’Audiència de Girona qui haurà de jutjar-los.