Guardians per la vida

Vaig anar a escoltar a Francisco Vera Manzanares a la Biblioteca Comarcal de Blanes. Els seus responsables l’havien convidat a fer una xerrada per presentar el seu segon llibre «Que es el cambio climático» amb motiu de l’aniversari de la inauguració de la Biblioteca Jove. Em vaig assabentar de l’acte i de la existència de personatge per casualitat i confesso que, d’entrada l’edat del «conferenciant», tretze anys, i el seu origen, Colòmbia, em van posar lleugerament a la defensiva. Un altre «influencer» de llengua fàcil, discurs redundant i vague que ha vingut a vendre el seu llibre, vaig pensar en un primer moment. No va esser així, l’experiència va acabar aportant-me moltes i bones sensacions i reflexions .

És admirable que un jove de només tretze anys s’hagi abocat a liderar un moviment de conscienciació sobre la degradació que estem provocant al planeta i les conseqüències que, com el canvi climàtic, se’n deriven. I és admirable que amb només tretze anys, en Francisco hagi fundat el moviment «Guardians per la vida» que té com a objectiu promoure la consciència ambiental i que forma part del «Fridays For Future» que lidera Greta Thunberg. 

Més que el seu discurs (amb una de les seves frases podríem resumir-lo : «si no cuidem el planeta no tindrem futur») el que em va acabar interessant d’en Francisco és l’activisme i la determinació que desenvolupa per defensar-lo i fer-lo arribar a qui sigui i allà on sigui. Tot i que lleugerament recurrent , amb la seva envejable i ben estructurada oratòria, en Francisco hauria de poder repetir-lo ( el discurs) a tants centres educatius com fos possible. Desprès d’escoltar-lo i ja només caldria que els professors d’escoles i instituts organitzessin excursions amb els alumnes al Pantà de Susqueda per comprovar «in situ» que la cosa va de veritat i reblar el clau.

«Si no cuidem el planeta no tindrem futur» va repetir en Francisco. Una frase tòpicament reproduïda en molts àmbits , però que no per això hauria de perdre ni una espurna del dramàtic missatge que conté. Donant-li voltes em va reconectar amb les paraules que vaig llegir fa poc al professor i escriptor portuguès Gabriel Magalhaes. En reprodueixo uns petits fragments: «no em sorprèn que el joves d´avui , que ni tan sols tenen garantia de l’escenari natural de les seves vides, se sentin com nens en mans d’un Saturn cruel, embogit, que amb la mirada desorbitada està a punt de devorar-los...el món que hem creat és bàrbar, tant bàrbar que s’està quedant sense futur i els joves d’avui, la pàtria dels quals és en part el futur, se’n adonen, pateixen i agonitzen per dins».

No crec que Francisco Vera Manzanares i Greta Thunberg comparteixin el pessimista i desesperançat realisme de Magalahes. Ells s’han posat en marxa per revertir-lo. Ara només fa falta que tants i tants altres joves malcriats en les comoditats i l’abundància de les darreres dècades els escoltin i els segueixin . Com deia un altre professor en el col·loqui posterior a la xerrada de la Biblioteca Comarcal : «veure joves alliçonant adults és una experiència tant potent que mai l´hauria pogut imaginar». També ho hauria de ser, penso, la dels joves alliçonant altres joves. Francisco i Greta assenyalen un camí.