"Estic orgullós de deixar 13 milions en subvencions"

Jaume Dulsat i Rodríguez (Lloret de Mar, 1980) és diplomat en Turisme i màster MBA en Direcció i Gestió d’Empreses. Aquesta setmana, després de ser alcalde de Lloret de Mar durant gairebé vuit anys (va entrar a l’alcaldia l’any 2015 amb l’extingida Convergència i Unió), ha fet una passa al costat deixant el càrrec per passar a ser regidor els dos mesos que queden amb la finalitat de compaginar-ho amb la seva recent incorporació en una empresa del sector privat.

Va arribar a l’alcaldia de Lloret l’any 2015, què recorda d’aquell moment?

Va ser un moment molt emocionant perquè hi havia una certa sensació de canvi i vam ser capaços de guanyar perquè vam demostrar que érem un canvi tot i ser la mateixa família política de Convergència i Unió (CiU).

En gairebé vuit anys ha vist, entre d’altres, l’extinció de CiU. Quin llegat creu que ha deixat al municipi?

Crec que hi ha una pèrdua, en general, de capital i d’operativa política. Només cal mirar els resultats de CiU anys endarrere. Era una marca molt consolidada i que també arrossegava moltes coses en l’àmbit nacional, però en qualsevol cas era una marca forta. Molta gent no ha entès qui és qui o quan acaba Convergència i quan comença el PdeCat i quan comença Junts. Crec que no s’han facilitat les coses per connectar amb la ciutadania.

Va ser candidat pel PDeCat al Parlament, però els resultats no van acompanyar. La trencadissa del partit va dinamitar un tercer mandat seu com a alcalde?

No. Sempre havia volgut que el meu mandat fos de 8 anys. Vaig dubtar molt perquè la pandèmia ens va limitar. En qualsevol cas, el 2019 vaig treure les meves conclusions dels resultats i he entès que va ser un moviment mal gestionat des del punt de vista que la ciutadania no ens fes confiança. La gent no ho entenia i no ens localitzava perquè quan vas creant marques contínuament això no ajuda i al final ningú va acabar aconseguint bons resultats.

Durant la seva gestió s’ha topat amb punts d’exigència com la gestió de la pandèmia, l’atac de ransomware o el litigi de can Juncadella... Com ho va viure? 

Hi ha hagut molts moments de tensió. Lloret és una ciutat de contraposició d’interessos, pandèmies, decretar coses incòmodes, la gent que s’ho passa malament... El ransomware des que ens va passar a nosaltres, cada dos per tres n’hi ha, només cal veure ara el Clínic de Barcelona. Realment no som conscients com és de necessària la informàtica perquè no podíem vendre ni tiquets dels aparcaments. Van ser unes setmanes de molta tensió. La gent no se’n feia càrrec, però és que s’havia de fer tot a mà. Va ser un col·lapse important. I ens demanaven un rescat, però no vam pagar perquè no teníem cap garantia que ens tornessin les dades segrestades.

Com recorda la gestió de la pandèmia? 

Va ser un cop dur. Durant el 2020 la previsió era fer un any espectacular a nivell turístic i van ser dos anys dolents. Tot això va tenir una afectació gran a l’economia del municipi. Nosaltres portàvem una accelerada en inversió cap a la reconversió i canvi de model cap a un model de molta més qualitat turística, establiments i restauració van fer un pas important cap aquí i la pandèmia va tallar aquesta progressió que portàvem. Això es reprendrà i s’està reprenent, però les inversions que hi ha ara són menors que el ritme d’inversions del 2016 al 2020.

Li veu un final al conflicte de can Juncadella? 

És un conflicte sine die. És una empresa que no se li acaben mai els diners i poden estar allargant això als tribunals, però de moment no hem perdut cap dels contenciosos. Hem pogut avançar, hi ha un tros del camí que està obert tot i que no té sortida... Esperem que es resolgui. Tot ens fa pensar que avançarà en la direcció dels interessos de Lloret.

Lloret va rebre 70.000 turistes russos l’any 2019, i gairebé 40.000 més d’ucraïnesos. Com li pot afectar el conflicte en termes econòmics? 

És evident que aquí hem perdut i més perquè el turisme rus feia estades llargues, de 7 a 14 dies, i amb un alt nivell de despesa. Però també hem de dir que el mercat turístic està segmentat i no depenem d’un sol país d’origen. A més a més, del conflicte també hem hagut de gestionar l’arribada de 1.500 desplaçats i tot això ha tingut una afectació important en tots els àmbits del municipi.

Portàvem una accelerada en inversió cap a un model turístic de més qualitati la pandèmia va tallar aquesta progressió

De què se sent més orgullós en el marc del seu mandat?

Estic molt orgullós de deixar 13M d’euros en subvencions Next Generation. Això és un botí que no en pot presumir ningú més. També estic orgullós de la situació financera que deixo. Havent assumit sentències en contra com la de la construcció sociocultural, la piscina o les aigües, que van arribar a sumar 8 milions d’euros, hem deixat una situació financera molt millor de la que ens vam trobar.

Descarta tornar a la política? 

No està a la meva agenda. També tinc una edat i sé que mai es pot dir mai. Però ara mateix la meva intenció no és tornar-hi. Així i tot, m’agrada la política i mai diré mai.

Subscriu-te per seguir llegint