Els veïns de la Cellera s’atipen dels camions: «Pot haver-hi un esvoranc»

El problema del pas de camions de gran tonatge pel centre de la Cellera de Ter va per llarg. L’única via d’accés que tenen els transportistes per accedir a dues fàbriques càrnies que es troben allunyades del nucli urbà és a través de l’Avinguda Montserrat, un dels carrers centrals i més transitats de la població.

Els veïns del municipi ja fa uns mesos que protesten per tal de trobar una solució. Sota el lema «Prou camions», un grup de cellerencs s’han agrupat per protestar el pas recurrent d’aquests vehicles de transport que els causa molèsties pel soroll i, fins i tot, destrosses als habitatges i al carrer.

Una de les afectades, Dolors Aulet, explica la situació que viuen en el seu bloc de pisos: «Se’ns emporten les canals dels pisos, ens rasquen els balcons. Ningú diu res. Trenquen retrovisors. Quan passen aquests camions fins i tot retrunyen les portes de l’ascensor». La problemàtica no és específica d’una zona de l’Avinguda Montserrat, sinó que veïns a diferents altures es queixen dels problemes ocasionats. Josep Nebot, un altre veí del carrer, també apunta als danys materials i els problemes sonors: «Quan passa un container d’aquests fet tot de ferro fot unes patacades fortes. Fa poc temps van canviar unes clavegueres que estaven xafades del pes dels camions».

Aulet assegura que la freqüència de camions va a l’alça: «Va començar amb poc i cada dia és més, més camions i més grossos. El carrer està fet una porqueria i qualsevol dia pot haver-hi un esvoranc perquè no està preparat per aquests camions de quaranta tones». A més, la problemàtica s’accentua per les hores de pas. «A partir de les 5 del matí ja en poden passar. Et pots trobar fins i tot algun despistat el diumenge», reconeix Aulet.

Predisposició de les càrnies

Carles Lidón, gerent d’una de les càrnies, entén perfectament el malestar generat: «Molts cops es creuen un camió d’entrada i un de tornada que impedeixen que puguin passar. S’acaben acumulant molts de cotxes de veïns que no poden arribar a casa seva amb normalitat. O altes hores de la nit que passi un camió amb el frigorífic que fa molt de soroll. Entenem la situació».

Lidón recalca que són el màxim de receptius possibles per acabar trobant una solució: «Col·laborarem amb el que faci falta pel poble, que la gent estigui a gust i que puguem treballar on fa molts anys que ho fem». Tot i això, Lidón no s’atreveix a vaticinar terminis per resoldre-ho i preveu que la resolució «anirà per llarg».

L’Avinguda Montserrat és un carrer de doble sentit, en el qual es permet l’aparcament de cotxes en un dels costats. La trobada de dos camions en sentits oposats ha acabat provocant situacions surrealistes, relata Aulet: «Fins i tot tenen discussions entre ells, que cap vol recular. I amb cotxes al mig encallats. És vergonyós».

Estudi de solucions

L’alcalde del municipi, Sergi Serramitja, assegura que ja hi ha encarregat i en marxa un estudi de la modificació de les normes subsidiària a una enginyeria. Inclou un estudi d’opcions d’actuacions per trobar una via alternativa més enllà de la que havia triat l’anterior govern municipal, ara a l’oposició. Al setembre, hi haurà els resultats. Serramitja no sap quines propostes tindran, però serà inevitable la construcció d’una nova via per tenir un pas alternatiu.

L’estudi també inclou una proposta de millora del ferm de l’Avinguda Montserrat, que, Serramitja recalca que s’ha deteriorat, però no exclusivament pel pas de camions: «Hi ha una instal·lació d’aigua obsoleta i amb la sequera que hi ha hagut molts tubs s’han anat enfonsant i ara ens podem trobar que cedeixin. El pes dels camions hi afecta, però les instal·lacions de l’Avinguda Montserrat són de molts anys enrere. A més també hi ha el rec dels regants i està tot lligat de tubs».

Mentre no arriben les solucions, els veïns s’han de resignar a conviure amb el problema, que sembla que s’enquista enmig de les traves administratives i els llargs terminis de les obres. «L’anterior equip de govern havia fet un projecte, el d’ara en comença un de nou. Hem perdut un any. Anem a cada ple i punxem», etziba Aulet. El pressupost per realitzar l’obra serà un problema que també s’haurà d’afrontar més endavant.