Absolt d’abusar d’una familiar menor d’edat per la falta de proves externes

L’Audiència de Girona ha absolt un home acusat d’abusar durant anys d’una familiar menor d’edat en diverses trobades en una casa de Massanes. L’home s’enfrontava a nou anys de presó. El tribunal de la secció tercera deixa clar que el relat de la menor, que tenia menys de 12 anys quan van tenir lloc els fets, és prou consistent i creïble, però no té cap corroboració externa que li doni prou «força» per sustentar una condemna. Per tant, conclou: «In dubio, pro reo».

El cas va arribar a la via judicial uns quatre anys després que comencessin, quan la víctima va acabar-ho explicant a la seva tutora després que companys de classe assabentats dels fets la convencessin de fer-ho. L’acusat, segons el relat de la menor, li va fer tocaments -majoritàriament al cul- en diverses trobades familiars, entre les quals en una casa de segona residència al municipi de Massanes. En moltes de les ocasions, l’habitatge estava ple de gent, i aquest és un dels punts que va al·legar el processat a l’hora de defensar-se. No hi havia manera, segons va declarar al judici, que ningú s’hagués adonat dels tocaments. I era arriscat fer-ho davant la possibilitat que algú ho pogués veure. 

L’acusat va negar en tot moment els tocaments, indicant que la relació amb la víctima havia sigut bona, però que alguna vegada la nena havia sigut insistent en jugar amb ell i amb altres adults i que li havia arribat a recriminar. Això seria un possible mòbil que podria justificar una denúncia falsa per rancúnia, però el tribunal considera que no n’hi ha cap prova i, per tant, la descarta. 

Toc d’atenció a les acusacions

La sentència desgrana el relat de la menor, que no va declarar al judici perquè essent menor de 12 anys es va presentar com a prova la seva exploració davant l’equip tècnic que es va fer durant la instrucció.

Si bé detecta algunes contradiccions en el relat, el tribunal ho atribueix a aspectes com l’edat de la víctima i el lapse temporal. 

Però el que no deixa passar és el fet que els petits dubtes que sorgeixen del relat no siguin rebatuts amb cap altra prova externa, com ara seqüeles psicològiques compatibles amb aquests fets. Si bé hi ha una pericial on es diu que la menor va anar al psicòleg, no s’ha aportat l’informe d’aquestes sessions, i és una prova important donat que hi ha altres antecedents que podrien explicar les seqüeles que té la menor. La mateixa pericial indica que la declaració de la víctima podria tenir algunes suggestions que podrien haver-li fet malinterpretar alguns dels episodis. Amb tot, es descarta la fabulació. 

Tampoc es va presentar al judici una conversa de whatsapp on suposadament l’acusat li hauria demanat perdó (la interpretació de la disculpa varia segons les dues versions). I això no és tot: el tribunal es mostra «sorprès» que les acusacions no hagin citat el primer familiar a qui la nena va explicar els fets. 

Per tot això, s’absol l’acusat, i descarta imposar les costes a l’acusació particular, perquè indica que no hi va haver mala fe en la denúncia. 

Subscriu-te per seguir llegint