Absolt l'acusat que s'enfrontava a 10 anys de presó per violar una noia durant una festa a Lloret de Mar

L'Audiència de Girona ha absolt l'acusat que s'enfrontava a 10 anys de presó per violar una noia durant una festa en una casa de Lloret de Mar (Selva) la matinada del 14 de juny del 2021. La sentència de la secció tercera exposa que cap a les dues de la matinada la víctima i el processat van anar a una habitació i que "almenys en dos moments" hi va haver penetració, però conclou que "no ha quedat acreditat" que la noia "no prestés consentiment a les relacions sexuals". El tribunal resol que hi ha "versions contradictòries dels fets" i situa com a "rellevant" que el relat de la víctima al judici "presenta variacions, omissions o complements" en relació amb declaracions prèvies i que aquestes mancances "no es poden esmenar" amb les proves.

La fiscalia l'acusava d'un delicte d'agressió sexual i d'un delicte lleu de lesions i demanava 8 anys de presó i multa de 900 euros. Pels mateixos delictes, l'acusació particular, en nom de la víctima, elevava la petició de presó a 10 anys i la de multa a 1.800 euros. La defensa, encapçalada pel lletrat Javier Pascual Franquesa, sol·licitava l'absolució i al·legava que les relacions sexuals van ser "plenament consentides".

La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Walter Ballarín, declara provat que la víctima i unes amigues van anar a una festa en una casa de Lloret de Mar organitzada per l'acusat i uns amics. Van arribar al domicili cap a les nou del vespre del 13 de juny del 2021.

La víctima va explicar al judici que es va conèixer allà mateix amb l'acusat. Durant les següents hores, van estar jugant a jocs de taula, banyant-se a la piscina, ballant i bevent. Al llarg de la nit, es van fer petons en un parell d'ocasions.

La noia va precisar que sempre va ser en resposta a la insistència d'ell i que ella li deia de seguida que no volia que la situació anés a més perquè tenia parella. La víctima va afirmar que va ser "clara" que creia que el processat "ho havia entès".

Segons la sentència, cap a les dues de la matinada, ja del 14 de juny, van anar junts a una habitació i "almenys hi va haver dos moments de penetració", entre les quals va entrar al dormitori un amic de l'acusat. La víctima va assegurar que totes les relacions sexuals van ser sense consentiment mentre que l'acusat va declarar al judici, segons indica el tribunal, que "quan ella li va manifestar en algun moment que volia parar, ell ho va fer", però que després van continuar perquè "es van tornar a petonejar" i ell va veure "que volia seguir".

La sentència exposa que la declaració que la víctima va fer al judici "presenta variacions, omissions o complements que no apareixen en declaracions prèvies": "Si bé no altera el nucli de la seva denúncia, sí que s'ha de tenir en compte i afecten la seva consideració com a prova apta per tenir per acreditats els fets denunciats i desvirtuar el principi de presumpció d'innocència de l'acusat". El tribunal afegeix que aquestes mancances no es poden "esmenar" amb la resta de proves practicades: "Venen a ser, a més, fonament de la fragilitat de la imputació efectuada".

En aquest sentit, l'Audiència avalua el que va passar tant abans com després dels fets: "Tot i que no és determinant en l'existència o no del consentiment, sí que és un element que revela dubtes respecte a què fos tan clar i pogués tenir-se la certesa que dues persones desconegudes fins a la data, que durant la nit han estat fent-se petons, flirtejant, que es troben en un estat correcte (encara que haguessin begut alcohol) i que se'n van sols a una habitació buida no fos per tenir relacions sexuals, o almenys hi hagués l'expectativa d'aquesta possibilitat".

La sentència resol que no hi ha cap prova que corrobori el relat de la víctima perquè ni la resta de participants en la festa ni les pericials acrediten l'agressió sexual. La sala assenyala que es troba "davant de versions contradictòries dels fets" i sense "elements perifèrics" que permetin enervar la presumpció d'innocència de l'acusat. Per això, l'Audiència de Girona dicta una sentència absolutòria.

La resolució no és ferma i es pot recórrer al TSJC.